Bestiario és un projecte d’investigació i creació fotogràfica que porte desenvolupant set anys i que s’instaura com una reflexió crítica al voltant de l’ús del llenguatge, la violència quotidiana, i els seus nexes pejoratius amb l’animalitat en femení. ‘Bestiario’ són autoretrats i retrats en què l’autora elabora màscares a mesura amb matèria orgànica i dona vida a diverses criatures, verbalitzades en paraules utilitzades en el llenguatge quotidià per a denigrar les dones i que representen bèsties contemporànies basades en apel·latius en els quals la paraula ofensiva es referisca a un nom d’animal real o de fantasia, com ara, en castellà, “perra”, “zorra”, “mosca muerta”, o porca, escurçó, harpia, etc. La materialitat amb què confeccione les màscares són pells, cuirs, vísceres i les entranyes d’animals com pollastres, porcs, peixos i bovins que són utilitzades per a consum alimentari. Aquest material posteriorment és cosit, brodat o ajuntat amb grapes i després fotografiat utilitzant el meu cos com a suport. M’interessa qüestionar la particular associació que té lloc en el llenguatge i la cultura llatinoamericana, en què es vincula dones i animals com una cosa denigrant. Treballe amb matèria orgànica post mortem, restes d’animals que signifiquen un consum carnívor en sèrie, desafectat del cuidat animal, en la qual s’ha tornat una criatura despullada d’afecte i/o extirpada de la seua condició natural.

En l’elaboració de ‘Bestiario’ no es va danyar ni va maltractar cap animal, només s’utilitzen residus que en general no es consumeixen i es tiren al fem. Són la meua manera de construir ofrenes i homenatjar aquestes corporalitats animals que són rebutjades.

Autoria:

Gabriela Rivera Lucero és artista visual i fotògrafa xilena, resident a València, Espanya. Llicenciada en Arts Plàstiques, esment Fotografia, per la Universitat de Xile. Cursa actualment el Màster en Fotografia, Art i Tècnica, de la Universitat Politècnica de València, beca Fondart, Ministeri de Cultura de Xile (2018-2020).

Explora el gènere fotogràfic del retrat i l’autoretrat, la qual cosa l’ha portada a experimentar i interessar-se per la performance i l’ús del seu propi cos com a generador de treball i discurs. Experimenta amb materialitats orgàniques, i es nodreix constantment de l’ofici i imaginari de la costura. Desenvolupa projectes que es construeixen des d’un enfocament crític i descolonial, amb temes com ara l’autobiografia, els feminismes, les polítiques del cos i l’abjecció.

Ha rebut diverses beques i concursos, entre les quals hi ha Fondart, Fons de Creació Artística, atorgada pel Ministeri de Cultura de Xile en set oportunitats. Entre les distincions destaca el 1r lloc en el Portfolio Festival Internacional PhotoAlicante (2019, Espanya), el Premi Emergents Festival BFOTO (2019, Espanya) i el Premi i Esment d¡Honor en el Concurs d’Art Jove, Xile, anys 2006 i 2010. El seu treball ha sigut exhibit en diverses galeries i museus a Espanya, Xile, l’Argentina, Austràlia i el Canadà.