Resum del projecte

Els MacGuffin són una parella de deixalla, una mig pomelo l’u per a l’altre, un trencat per a un descosit, víctimes del seu temps i orfes de futur. La senyora MacGuffin, Carolina Diego, és fotògrafa, i el senyor MacGuffin, Pablo G. García, escriptor. De la unió d’aquesta sinergia i despropòsit naixen aquestes desventures. La fotonovel·la costumista, neorealista i surrealista compte la seua vida en parella. Utilitzant la tècnica del collage fotogràfic fa una revisió del gènere des de l’humor gràfic. Inspirat en ‘Los Roper’ o còmics com ‘Mafalda’ o ’13, rue del percebe’, les seues històries són quotidianes però no per això menys extraordinàries.

Situada a Alacant, és un relat humorístic de la forma de vida de la ciutat, els seus usos i costums; una crònica de l’actualitat. Al seu torn, pretén ser un espill de la societat actual, si bé un espill unes vegades còncau i altres convex, que reflecteix i deforma les relacions de parella, d’amistat o veïnals del present.

En el transcurs dels diferents capítols es recorre la ciutat en un trajecte transversal que va del privat al públic descobrint i reconeixent espais comuns i no tan comuns. Aquest projecte explora la cultura alacantina així com la cultura artística en boca dels seus protagonistes, a l’ésser una fotògrafa i l’altre escriptor. Mitjançant la revisió del format en desús de la fotonovel·la, els autors pretenen reflexionar sobre diversos temes tant concrets com universals des del seu propi univers.

Autoría

Carolina Diego naix a Alacant en el si d’una família de firaires. Estudia Fotografia Analògica i Tècniques de Laboratori allà quan Niépce caminava amb els seus invents. Després cursa Fotografia avançada i el Màster de Photoalicante en Projectes d’Autor i Fotografia Contemporània, impartits a l’Escola Mistos. Així mateix estudia tots aqueixos programes informàtics obra del dimoni. Té en el seu haver nombrosos treball de dubtosa qualitat i ha aconseguit enganyar el personal per a fer no poques exposicions a Alacant, Castelló o Miami.

Pablo G. García naix en els Madrils però és fill adoptiu de La Terreta, Alacant. Cursa estudis de Dret i d’Administració i Finances. Exiliat econòmic uns anys a Dublín a causa de la punyetera crisi, sobreviu allí gràcies al seu talent per a la mímica i és feliç malgrat el clima, l’idioma i el menjar. Compagina treballs de pica amb la seua afició per la literatura. Escriptor fracassat i poetastre de baixa prosa, la seua única ambició en la vida és viure del conte.