Eritrosina.  La herencia no deseada.

La família constitueix un àmbit ambigu; en el seu si, les millors intencions poden implicar les més funestes conseqüències; és l’àmbit en què creixem i que ens serveix de substrat i, alhora, el límit opressiu contra el qual ens formem.

Carolina Diego aborda en aquest projecte la naturalesa de la institució familiar des de la particularitat de la seua trajectòria vital. Provinent de tres generacions de cotoners de sucre, s’enfronta al “monstre dolç” (metàfora perfecta de la família i l’herència) que l’ha marcada des de la infància. Aquest treball sorgeix de la doble relació que estableix l’autora amb la vida errabunda i mòbil del firaire: d’una banda, l’àmbit familiar i de la petita comunitat, acollidor i protector, espai de llibertat, en el qual el futur apareix marcat per la facilitat i seguretat de l’herència del negoci familiar. D’altra banda, la pesada càrrega del desarrelament geogràfic i la tradició, el castrador perill de la peresa i l’acomodació a les expectatives, el limitador sentiment de lleialtat, gratitud i deute cap a la família.

Carolina Diego, des de les estratègies creatives surrealistes de l’apropiació, la intervenció i la performance, se submergeix en el seu àlbum familiar per a explorar els sentiments cap a la família i l’herència no desitjada, sentiments, que, més enllà de la seua singular experiència personal, són universals.

 

Autoria:

Carolina Diego Freises, nascuda a Alacant el 1971. S’inicia en la fotografia en el format analògic cursant, el 1995/96, Fotografia i les Tècniques de Laboratori en el Centre Espiral d’Alacant. Després d’un llarg parèntesi per motius laborals, torna a formar-se en els nous suports i llenguatges fotogràfics. El 2015/16 fa el curs de Fotografia Avançat i el Màster Photoalicante en Projectes d’Autor i Fotografia Contemporània, impartits a l’Escuela Mistos d’Alacant. El seu projecte Ni siento ni padezco és triat com el millor treball desenvolupat durant el Màster. També el 2016, és seleccionada per a les residències artístiques A quemarropa i participa en diverses exposicions col·lectives.

Durant els següents anys cursa tallers amb Juan Valbuena, Lucía Gómez Meca, Lucía Morate, Julián Barón i el Colectivo Underphoto, entre altres. El 2017 arriba la seua primera exposició individual de la mà del Festival Photoalicante, al Centro 14 d’Alacant.

Fa poc, el 2019, participa en l’exposició col·lectiva que té lloc a la Graham Gallery de Miami. El 2020, exposa en les intervencions Del Mercat a Castelló.

Així mateix, el 2019 i el 2020 és finalista en les beques Roberto Villagraz, Beca LENS de fotografia i en Nuevo talento FNAC, tots dos amb el seu últim projecte, Eritrosina, amb el qual continua investigant en diferents processos creatius.