Resum del projecte

«Be open to whatever comes next», John Cage.

Observant què ocorre en filmar 24 fotografies trobades i ajuntar-les amb textos triats atzarosament, sorgeix una narració espontània d’aleatoris records aliens. Epifanies sobtades que es desenvolupen satisfent les absències dels elements que entren en joc en aquesta obra formada per 24 fragments audiovisuals.

Imatge i text (veu) operen simultàniament en l’intent, potser en va, de formar una narrativa i reconfigurar un sentit creant seqüències incertes i imprevisibles de diverses capes de significat. Les imatges s’endinsen en els textos i viceversa per a destrossar la literalitat del record on són resignificats els residus d’un testimoniatge possiblement fals.

La «no intenció» és fonamental en aquest procés lúdic. S’edita l’heterogeni. Es provoca la catàstrofe. Si qualsevol cosa processada per la memòria és ficció, aquest assaig experimenta amb un conjunt de records donant-los forma i modelant-los de manera capritxosa oferint-li a l’espectador una complexa afirmació: «Pot ser que això haja passat». Com si això importara gens ni mica. Aquest collage format per 24 collages pròxims a la memòria, a la seua forma, als records, estan conformats per trossos del que va succeir o va semblar passar o es va oblidar. És amb el visionament de l’espectador i al costat de les seues associacions quan es completa aquest assaig sent una incògnita què succeirà o provocarà.

Per a expandir la improbabilitat que la peça planteja, en aquesta ocasió s’allotja en la plataforma TikTok, i així es provoca una trobada atzarosa amb l’improbable espectador a la mercé de l’algorisme.

Autoria

Dani Sanchis (Dénia, 1976) és collagista, dissenyador gràfic i il·lustrador. Compagina la seua faceta d’artista plàstic on desenvolupa essencialment peces amb la tècnica del collage i assemblatge, amb la seua labor de dissenyador gràfic. Especialitzat principalment en disseny de cartells, disseny editorial, comunicació gràfica i il·lustració. Realitza projectes sobretot per a l’àmbit cultural, el sector del cinema, l’editorial, premsa i també per a marques comercials.

Entén el llenguatge visual com un mitjà de comunicació imprescindible i inesgotable. Passejar, observar, trobar, estudiar i fer o decidir no fer, com un mitjà de resistència. Actualment resideix a cavall entre València i Buenos Aires.