Es fonamenta en l’abundant treball de poesia expandida i sobre aquesta que l’artista ha generat en l’última dècada i que figura en el seu web, dissenyada perquè els continguts siguen descodificats (vistos, sentits i llegits) de manera òptima a través del suport multimèdia, audiovisual i interactiu.

En concret, ofereix continguts que es cusen perfectament a les arts visuals en la pràctica (poemes visuals, videopoemes, performances documentades en vídeo) i en la teoria (conferències, seminaris documentats i mostres de treballs d’alumnes —videopoemes— de laboratoris de creació poètica).

La selecció que l’artista proposa respon al caràcter innovador de la proposta. Intenta portar una disciplina literària cap a la poesia expandida (disciplina artística extraliterària) a través de la hibridació d’aquesta amb altres disciplines i suports més propis de les arts plàstiques i audiovisuals.

A més dels treballs propis de les arts visuals, també ofereix discos i llibres en versió PDF que, encara que no encaixen plenament en la convocatòria, sí que són susceptibles de ser sentits i llegits de manera telemàtica (via descàrrega o reproducció en línia).

 

Autoria:

David Trashumante, heterònim de David Moreno Hernández (Logronyo, 1978). És persona, poeta, performer, agitador cultural i copy de l’agència Nociones Unidas. Actualment viu a València. Ha publicat Parole, parole y otras palabras (col. “Poemas desechables”, ed. Transhumantes, 2006), El amor de los peces (col. “Además de la palabra”, Unaria Ediciones, 2014, 2a edició 2018), Tacto de texto (Ediciones del 4 de Agosto, 2014), A viva muerte (col. “Sitio de fuego”, Baile del Sol, 2015, 2a edició 2016), Tópo (col. “Transatlántica / Port Bou”, Amargord, 2016), No fear / No fiera (“Pliegos de la visión”, ed. Babilonia, 2017), Tócame (col. “Línea Inclinada”, Credida, 2017) i Apenas (col. “Libros de poemas”, Ya Lo Dijo Casimiro Parker, 2018). Ha publicat els poemes expandits Este poema no (Son:oras, 2018), juntament amb Isaías Griñolo i Avelino Saavedra, i Gatopardo al cubo (Fons de la Fundació Pepe Buitrago. Centre d’Holografia i Arts Dados Negros, 2018), juntament amb Nicolás de Maya i Demian Ortiz. Fa més de deu anys que recita en tota mena de superfícies. Ha tingut diverses experiències escèniques ressenyables: No recital, Adverso, War in progress i Tuttipoeti (aquesta última compartida amb el grup efímer —compost per a un únic recital— Piña, Coñote y Guinda) i els espectacles de polipoesia i performance I’m a fucking poet, Mixer poetry i I’m a fucking poet 2.0, amb el grup POETIKS, amb els poetes Eddie (J. Bermúdez) i Pedro Verdejo. Amb el músic Álex de Sousa va fer el recital escènic A viva muerte i va ser el rapsode del concert de divulgació poètica La voz del viento, del cor Divisi. En solitari, fa una gira en l’actualitat amb el recital de spoken word Trashumanando i, juntament amb Avelino Saavedra el recital-concert Apenas. Ha participat com a poeta en nombrosos festivals i trobades poètiques nacionals.