Resum del projecte

Aquest vídeo relata una sembra de paraules i una recol·lecta d’imatges. Mostra un procés que consisteix a superposar, creuar, hibridar, entreteixir. Com a resultat, un recorregut entre el que és real i imaginari; un passeig virtual que sobrevola un paisatge-píxel. Una intel·ligència artificial que construeix un imaginari comú; un cos humà que trepitja terra, i connecta, des del pla físic, local i l’experiència personal, amb la intel·ligència col·lectiva i global.

Srever_nomom (the process) és un treball derivat d’una peça digital presentada en la Bienale de Momon (2020), comissariada per l’artista Frans van Lent. Presa com a punt de partida la frase de Melville en ‘Moby Dick’: «It is not down in any map; true places never are».

El treball està plantejat per capes: la primera capa mostra el mapa de Momon, un lloc imaginari i connectat, a través del record, amb un xicotet poble del sud de França. La segona, és una capa basada en la cerca inversa a través de Google (per això el títol ‘esrever nomom’, momon rverse). En aquesta cerca s’obtenen un conjunt de paraules, que ens revelen els orígens militars d’internet. Per cadascuna d’aquestes paraules, el cercador ofereix una imatge, i en el seu conjunt, aquestes donen lloc a una tercera capa: un nou mapa fragmentat i inventat per Google, i el seu llenguatge. L’última capa és el resultat de l’experiència sensible d’un espai físic, d’un trosset de terra anomenat Momon, que és transitat a través dels cinc sentits amb l’objectiu de connectar cadascuna de les imatges amb un espai real, i cadascuna de les paraules, amb experiències vinculades al lloc. Així, el control, la classificació i l’etiquetatge propi del pla virtual, es converteix en una lliure deriva d’associacions resultant d’una immersió en l’ací i ara.

Autoria

La investigació artística d’Elia Torrecilla se centra en la relació entre cos i espai urbà físic, digital i híbrid. A través de la pràctica del fet de caminar com experiència estètica, desenvolupa projectes artístics intermèdia que tenen com a eix transversal la performance. És Doctora en Art, producció i investigació i ha col·laborat en diferents projectes I+D, les aportacions dels quals han sigut difoses a través de diferents exposicions i esdeveniments artístics, publicacions, articles en revistes d’investigació i congressos nacionals i internacionals. Dirigeix el Festival de Performances Mínimas Urbanas en Vídeo ‘Cuerpo Urbano en Acción’, que en 2022 ha llançat la seua tercera edició. Imparteix docència en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández i coordina l’espai artístic Fantastik Lab (València).