Resum del projecte

No són poques les veus que han plantejat la necessitat de revisar els projectes ecològics sostinguts sobre concepcions de la naturalesa com a unitat acabada, a favor de la domesticació (o assalvatgement) de l’altre i sota una comprensió del món com a recurs.

Acompanyat de gestos més o menys voluntaris, i sempre des d’una encara fràgil entesa de les implicacions ecològiques que arrosseguen els vincles, qüestions com la naturalesa o la biodiversitat es fan forat a les agendes polítiques i afectives del nostre temps, carregant tantes promeses com incerteses.

Concebut com un segon o tercer pas cap a un manual impossible, Pròtesis i Bestiaris intenta ajudar a navegar al complex teixit que tracen les relacions entre espècies dels entorns que habitem. En aquesta primera edició, s’atén al Benacantil, la muntanya sota la qual s’expandeix la ciutat d’Alacant; refugi, fons de videotrucades i constant companya.

A través de tres eines que es juxtaposen (un àudio, un manual i un camí), el projecte es desplaça entre la investigació, l’exploració i l’assaig per continuar aprenent com habitar el present d’un món compartit.

Autoria

La cuarta piel és una plataforma que atén la fragilitat d’un territori compost i en estat d’emergència. Fundada a Alacant, acompanya projectes on el fet especulatiu, material i festiu participen de la cura del medi, tant en el sentit territorial com intersticial.

Formada per arquitectes i artistes, dissenya, mitja i participa de processos sensibles amb els ecosistemes on s’insereix, sempre amb l’objectiu de construir vincles perdurables. L’antic Secadero de la Tabacalera d’Alacant, el riu Montnegre, les Llacunes de Rabassa, les pedreres de Novelda o el barri de Carolines són alguns dels entorns on centren les seues pràctiques.

Els seus integrants han participat, entre d’altres, a la Biennal de Viena (2017), Biennal de Venècia (2018), Biennal d’Arquitectura de Quito (2020), Biennal de Cracòvia (1r premi, 2017). També han exposat a Negre (Las Cigarreras, 2021), han dissenyat i produït instal·lacions efímeres per a A Cel Obert (2020), Insólit Festival (2019), la Galeria d’Arquitectura de Porto, HANGAR Lisboa i Medialab-Prado.