<3 és un documental de creació, un acostament a les coses més senzilles, tan necessàries i alhora tan abstractes, com l’amor i el desig. D’una manera directa i desprejudiciada es pregunta als joves de hui dia com construeixen el desig i si, potser, encara pensen en l’amor. Lluny d’una visió apocalíptica de les noves generacions, volem parlar de les maneres d’entendre i de reescriure el món a partir d’uns conceptes tan universals.

El compromís va ser registrar el que és concret i quotidià, sense imposar etiquetes o explicacions prèvies. És el gest, la mirada, la trobada, les paraules generades, l’entropessó, els besos, el que permet parlar amb fidelitat del que esdevé. Les entrevistes s’entrecreuen amb els estimats i les estimades. S’ha fet un acostament a diferents persones intentant aprofundir i reflexionar sobre els nous usos de l’amor i el desig, els acompanyem intentant descobrir què senten o què busquen.

Tal vegada la tecnologia muta, ens fa veure el món des d’altres perspectives, però la naturalesa humana no canvia, sempre lluita amb els mateixos problemes i qüestions, i l’amor n’és un.

 

Autoria:

María Antón Cabot és directora de cinema. En 2009 funda el col·lectiu d’investigació i pràctiques audiovisuals Lacasinegra, basat en l’experimentació amb els nous formats de la imatge. Els seus treballs han sigut mostrats en CentroCentro (Madrid), CCCB (Barcelona), Tabakalera, la Mostra d’Art Contemporani de Ginebra o la Fundació Progres (Berna).

En 2013 realitzen el seu primer llargmetratge Pas à Genève, que participa en el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, Cinema d’Autor, Márgenes, Lima Independente o Festifreak, entre altres. És també directora del curtmetratge El racó. Com a muntadora i guionista, en 2016 treballa en el llargmetratge Una vez fuimos salvajes, present en festivals com Alcances (premi a millor pel·lícula), Play Doc o el Festival de Cinema d’Edimburg, entre altres.

Durant l’any 2019 va estar desenvolupant diversos projectes en l’Elías Querejeta Zine Eskola (una iniciativa del Festival de Cinema de Sant Sebastià).

Actualment es troba desenvolupant el seu següent llargmetratge, El cielo en la Tierra, en el marc de les residències de l’Acadèmia de Cinema. A més, es troba en preproducció del curtmetratge Soc vertical, però m’agradaria ser horitzontal.

Compatibilitza la seua tasca com a cineasta amb el seu treball com a tutora de projectes en l’especialitat de documental de l’ECAM.

<3, la seua primera pel·lícula en solitari, s’ha estrenat en el Festival DOK Leipzig (Alemanya) i ha aconseguit el premi Deluxe en el Festival de Cinema Europeu de Sevilla (Espanya), a més d’haver participat en festivals internacionals com Beldocs (Sèrbia), Cinespaña (Tolosa) o el D’A (Espanya).