Qui canta el seu mal espanta. El mal que aguaita ens obliga a esperar el pas del temps a la llar. El tancament a casa, si és que en tenim, si és que habitem la nostra o només ens hi estàvem de pas, el retir en la llar si és que podem considerar-la com a tal.

I ací, emmarcats per les nostres parets, finestres i portes, en són molts, els mals que ens visiten. Virus eterns i universals. Virus pesats com segles. Sense vacuna per al mal d’amors, sense vacuna per al dol i la pèrdua, sense vacuna contra l’abús, sense vacuna contra el mal, sense vacuna contra la soledat, sense vacuna contra l’ansietat, la depressió o l’abatiment. Sense vacuna contra el cansament o l’insomni, sense vacuna contra la foscor d’un mateix i el passat propi, sense vacuna contra la por al futur que ens espera quan travessem de nou el llindar de la nostra porta.

Per això es canta. Per a utilitzar la veu com a vacuna. Cantar a la casa com a tòtem salvador i purificador. Donar so a l’aixeta, a l’armari, a l’espill o a la cadira. Comunicar-nos amb els nostres objectes quotidians com qui pertany a una família nombrosa i multicultural. Els cantem per a sentir-nos menys sols, per a protegir-nos d’aquests virus universals de la ment, per fastig, avorriment o per la simple necessitat de fer alguna cosa amb el nostre temps encapsulat.

 

Autoria:

Alba Murcia és artista sonora, performer, treballadora social i té un màster en Musicoteràpia. Es forma en veu amb Utte Wassermann, Fátima Miranda; improvisació sonora amb Elliot Sharp, Wade Matthews, Llorenç Barber, Nuria Andorrá i Chefa Alonso; en teatre físic en la London International School of Performing Arts de Berlín i en interpretació teatral en estudi dramàtic amb Pablo Corral.

Forma part del duo Cuneta, juntament amb Vicent Pelechano des de 2008. Junts es dediquen a l’art sonor i a la mediació cultural. Entre els seus projectes de mediació destaca “Músicas brutas”, amb el qual tracten d’aproximar l’art sonor i la música experimental a diferents grups poblacionals i també visibilitzar col·lectius en risc d’exclusió a través de l’art.

Recentment obté una de les residències de creació escènica 2019 convocada per Acció Cultural (Ajuntament de València) a través de la qual presenta al TEM el seu projecte “Caminitos”, una peça escènica a través de la qual investiga amb la veu en relació a l’espai.

Aprofitant el temps de confinament, recupera el seu projecte de ràdio experimental “Escarciles a medianoche” juntament amb Vicent Pelechano, emés cada divendres a través d’una ràdio local (Radio Ayora). A més, participen com a Cuneta en el festival d’art sonor en reproducció en línia “Ruido Vírico”, organitzat per Audiotalaia, en el qual han col·laborat la majoria d’artistes sonors de la ciutat de València a més d’altres ciutats i països.