The night és un collage abstracte d’una nit. Una representació alterada i artificial. I és música visual també. Com ens comportem a la nit? Quina classe de nit volem? A què sona la nit? A través de la fragmentació de la realitat, el mapa sonor i el muntatge rítmic dels seus sons, colors i objectes protagonistes es presenta un relat metafòric d’una nit festiva i desenfrenada en una casa. Amb aquest plantejament, The night reclama qüestionar el model d’oci nocturn occidental i apel·la a la reflexió i l’anàlisi sobre els hàbits que tenim en la vida nocturna i la manera diferent en què ens comportem.

The night és un projecte multidisciplinarii que combina vídeo experimental i una experiència immersiva a través d’una videoinstal·lació que ha sigut exhibida diverses vegades en llocs com l’Odonien Club a Colònia (Alemanya, 2016) i al Festival d’Art Urbà Intramurs (València, 2017). L’espai de la instal·lació té un paper protagonista i influent en la narrativa, i s’allunya de l’estètica asèptica de les sales convencionals de projecció i explora nous entorns urbans no predestinats a l’art com a punt d’unió amb l’espectador. Tanmateix, el projecte també recull testimonis i reflexions dels assistents a través d’un vídeo documentatiu i fotografies de la instal·lació.

Autoria:

Albert Trencadís és un dissenyador audiovisual multidisciplinar establit a cavall entre València i Barcelona amb formació en el camp audiovisual, l’animació i la instal·lació artística. El seu treball el defineix com a mix-media i hi experimenta amb diverses tècniques de vídeo conceptual i motion design. Un dels vessants més característics dels seus projectes és la recerca de llenguatges únics i genuïns a través de la distorsió i manipulació d’elements que recull de la realitat mateixa i que li serveixen a l’hora de vertebrar una història i crear una musicalitat visual. El ritme té un paper fonamental en el desenvolupament de cada peça, que aconsegueix a través d’una edició de vídeo acurada, animacions fotograma a fotograma, composicions arriscades i l’ús d’efectes sonors orgànics com a element distintiu.

Després d’haver viscut a ciutats com Colònia i Berlín, la seua voluntat creadora es veu influenciada pel disseny cru, abrupte i obscur de l’escena artística alemanya. El jazz i el techno també formen una part important de la seua experiència, no només en l’àmbit musical i estilístic, sinó també com a eina compositiva, en què el caos controlat és la tònica constant en la tasca de perseguir noves narratives, evocar emocions i en definitiva contar històries.