Resum del projecte

Com podríem comunicar de manera efectiva un advertiment? És possible que el significat dels símbols sobrevisca al pas del temps? És inevitable mirar cap endarrere i observar com ens persegueix la possibilitat de prohibir esmentar la mort i, al seu torn, l’interessant que suposa generar uns símbols per a llocs que volen dir-nos alguna cosa. Si el nostre món es transforma en un enorme magatzem de residus cada vegada més llocs tindran alguna cosa a dir, i és aqueixa imminència d’una revelació que no es produeix el que fa d’aquest procés un fet estètic en si mateix.

Aquest projecte d’investigació i producció artística reflexiona sobre la contradicció que implica el manteniment de la nostra pròpia existència a través de la cerca d’energies alternatives i les estratègies per a la seua captura. Un sistema que es recolza en la suposada idea de sostenibilitat per a retroalimentar l’egoisme capitalista.

Ens apropiem de la perovskita com el nostre “fòssil guia” a través del qual, investigar el seu ús dins del camp de les cèl·lules solars i les seues fonts d’energia, un material que conté en si mateix la dicotomia d’una civilització disfuncional i que aconsegueix conjugar bellesa estètica, utilitat, eficiència, baixos costos i alta toxicitat. Una paradoxa perfecta que ens ajuda a projectar, en un hipotètic futur, les limitacions que tanca la nostra comunicació.

Autoria

Àngel Masip centra la seua activitat professional en l’àmbit artístic, principalment en el mitjà visual vinculat a una investigació conceptual. Ha complementat els seus estudis acadèmics en diverses ciutats europees compaginant aquesta formació amb beques, tant de formació com d’investigació, com la desenvolupada en el Col·legi d’Espanya de París en 2001 (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport d’Espanya), o la realització de cursos d’especialització de postgrau en la Facultat de Belles arts de Lisboa (Portugal). Posteriorment, aquesta formació s’amplia a través de diverses beques com la Beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma (Ministeri d’Afers exteriors d’Espanya) gràcies a Hangar (Barcelona) amb la consecució d’una estada en la Fondazione Pistoletto (Biella, Itàlia) dins del programa de formació de UNIDEE centrat en les pràctiques artístiques enteses com a motor de canvi social. Quant a projectes expositius destaquen: A New Order de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca en 2011, Meteorisme en La New Gallery a Madrid 2014, It is two and a half minutes to the midnight en el Centre de Cultura Carme Cultura Contemporània (Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana) 2017, així com el disseny expositiu del projecte “Un contínuum comú indefinidament llis” per a l’IVAM en 2022. En l’àmbit de la mediació dirigeix el programa de mediació experimental Sintaxis en el Centre Cultural Las Cigarreras.