Dos dies abans de l’estat d’alarma l’artista comença a publicar en Instagram les primeres impressions de com anava apagant-se la ciutat i la nostra vida pública i social. A partir del dissabte 14 de març se’ns tanca a casa i a poc a poc la ciutat es va quedar pràcticament en silenci. Com quasi mai l’havíem viscuda. En aquests 55 dies de quarantena Carme ha anat traient el cap a l’exterior i a l’interior per a mirar tot allò que, en realitat, sempre ha estat allà. Veïns, finestres, balcons, llum o la intimitat de la casa que habitem. Tot allò que el nostre ritme de vida havia apagat per als nostres sentits i que de sobte es revela davant de la nostra mirada. La pandèmia, a més d’aturar-nos, també ha fet palesa la nostra fragilitat física, social i laboral, així com la gran dependència de la tecnologia per a fer qualsevol tasca quotidiana. Darrere del vidre de la finestra, darrere del vidre del mòbil, restem confinats en la gran epidermis en què s’han transformat les nostres llars i la tecnologia per tal d’anar recuperant l’espai que ens ha mancat durant la pandèmia.

Pati interior: diari de confinament és un relat íntim sobre el període d’estat d’alarma, però que vol ser una part del relat col·lectiu. L’artista ha anat publicant deu fotografies al dia, però també fragments de vídeo, captures de pantalla o timelapses, així com petits textos.

Autoria:

Carmen Ripollés Martínez és fotògrafa freelance, la major part de la seua trajectòria professional ha estat vinculada al fotoperiodisme, tot i que també ha desenvolupat projectes documentals de llarg recorregut, com ‘Piscina’ (sobre la crisi de 2008 i l’abandonament  urbanístic) o el projecte sobre ‘Les casetes de primera línia de la mar de Nules’ (en procés d’elaboració). Es va llicenciar en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000 i el 2001 va rebre una beca Èpsilon de treball per a acabats de llicenciar de la Generalitat de Catalunya per a treballar en la Fundación Ecología y Desarrollo a León (Nicaragua).

Durant els darrers 19 anys ha treballat, entre altres, a les delegacions de Castelló dels diaris Levante EMV, El Mundo, Heraldo, ADN  o Qué!. Acutalment col·labora amb Marca, Castellón Plaza, Nomepierdoniuna o El Temps, entre altres. Des de 2009 és sòcia fundadora d’ACF-Fotografia, agència dedicada al món de la imatge per a empreses i a la fotografia institucional entre altres. Entre 2009 i 2013 va ser professora associada al departament de Comunicació de la Universitat Jaume I de Castelló. En aquest centre ha cursat també estudis de doctorat especialitzat en perspectiva de gènere. Mare de Martí des de juny de 2015.