Trobar un haiku d’Octavio Paz entre les opinions d’una cadena d’hamburgueseries. Llegir un microrelat en el web de ressenyes d’una cadena de roba.

Una intervenció inapropiada en un lloc que no està previst per a aquest fi.

Este contenido no es apropiado és una intervenció en espais d’opinió digitals de comerços de la ciutat de València per a generar la nostàlgia d’un món que no existeix, el dels primers mesos d’un 2020 que mai van ser.

Prenem el rol de persones que van deambular en aquests negocis i hi van deixar la seua opinió, i ho fem des d’un marc virtual.

Creem una bateria de pensaments i reflexions summament humans, profundament analògics, però els distribuïm de manera aleatòria utilitzant un programari lliure que els reparteix per tots els llocs de la xarxa en què té cabuda una experiència d’usuari.

Este contenido no es apropiado és un arxiu creat específicament per a aquesta convocatòria, del qual aquesta pàgina web serveix com una mostra inicial. Plantegem un domini propi en què visualitzar un arxiu més gran en procés al temps de l’enviament d’aquesta proposta.

Aquest arxiu és una fotografia en el temps d’un moment virtual amb possibilitat de ser efímer en el qual busquem transitar nous llenguatges i repensar els límits del pensament artístic en l’urbanisme de la xarxa.

Les pautes de comportament dels espais físics estan delimitades però són constantment replantejades. Busquem fer elàstica la idea de la participació en línia proporcionant una narrativa des del pensament artístic incidint des del petit lloc d’oportunitat que representen els espais d’opinió de les pàgines web.

 

 

Autoria:

El Hueco és un col·lectiu de tres artistes establits a València, que sorgeix en el Programa experimental de mediació i educació a través de l’art (PERMEA) fruit dels interessos dels seus membres en fórmules de producció crítiques de coneixement en l’àmbit artístic i l’educatiu.

El Hueco busca generar aquests espais de reflexió o producció en petites clivelles de possibilitat, tant en l’àmbit analògic i del treball amb comunitats com en àmbits digitals.

Carolina Fernández (Albacete) Llicenciada en Història de l’art per la Universitat Complutense de Madrid. Màster d’Artteràpia de la Universitat Politècnica de València. Alumna durant 6 anys del Taller de Producció Teatral de la mateixa universitat, de què també es nodreix per articular la seua pràctica professional. Formada com a mediadora comunicativa, fa servir la Llengua de Signes Espanyola així com diferents sistemes de comunicació. Cofundadora de l’Associació Valenciana d’Artteràpia que treballa per la promoció d’aquesta disciplina en àmbit nacional. Els seus interessos principals se centren en la relació entre els processos artístics i l’educació amb diferents col·lectius socials, així com la inclusió de persones amb diversitat funcional en l’àmbit cultural. Cursant el Programa Experimental de mediació artística i educació PERMEA.

Francisca Javiera Soto Martínez (Santiago de Xile) Restauradora i Educadora xilena establerta a València. Llicenciada en Belles Arts esment Patrimoni cultural material i Llicenciada en Pedagogia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, Màster en Conservació i Restauració de Béns Culturals a la Universitat Politècnica de València i cursant el Programa Experimental de mediació artística i educació de la Universitat de València i Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana PERMEA. Ha treballat en projectes que aborden temàtiques socials a través de l’art amb grups veïnals, col·lectius skaters, i nens, nenes i adolescents amb conductes infractores de llei. Actualment, es troba interessada en les maneres d’abordar la conservació preventiva de el patrimoni, al museu, a través de la mediació i educació.

Álvaro Martín de Ruedas (Madrid) Artista graduat en Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid, actualment afincat a València cursant el màster PERMEA de mediació i educació a través de l’art.Desenvolupa les seues pràctiques a la bisectriu entre art i educació, amb interessos que orbiten al voltant de la cultura popular, l’art post-internet i els processos de mediació entesos com a pràctiques artístiques autònomes. Investiga friccions artístiques en àmbits com les xarxes socials, la ficció o el videojoc.Ha desenvolupat projectes per a institucions culturals com MNCARS o Matadero Madrid i treballat en projectes de mediació en llocs com CentroCentro Institut Cervantes al costat de col·lectius com Pedagogias Invisibles.