El 2019, l’Associació Hôp Hop Hop de Besançon va donar carta blanca a l’artista per a fer un projecte fotogràfic al voltant de l’edifici de l’antic arsenal, seu temporal del col·lectiu. L’edifici està inserit en el centre històric de la ciutat, vinculat a l’antic hospital, a la Facultat de Medicina i al riu Doubs. En el futur serà rehabilitat per a allotjar el rectorat. Mentrestant, aquesta associació n’ocupa temporalment les instal·lacions amb un projecte sociocultural lligat al patrimoni, la cooperació social i la creació. Els espais interiors s’han convertit en tallers d’artistes, sales polivalents i un bar associatiu.

Després d’haver indagat en els arxius municipals, haver escoltat testimoniatges i haver-ne recorregut els racons, decidisc conformar el projecte sobre la base de cinc capítols. Aquest no és un reportatge fotogràfic que busca una objectivitat sobre el context historicosocial ni actual del lloc. Tota fotografia és ficció. És una crida a descobrir un nou viatge. Aquesta sèrie és el fruit de l’exploració personal d’un lloc carregat de diferents estrats de memòria. La creació i l’emmagatzematge d’armes de l’arsenal es veu lligat paradoxalment a la cura del cos malalt de l’hospital en una antiga ciutat patrimonial envoltada pel meandre del riu. La mà és un element recurrent que fa de guia a través dels diferents capítols per explorar. És la que ens recorda no només la presència humana, sinó aquella que fa, crea, destrueix, repara i torna a construir. La mà permet transformar la idea mental en element tangible. Les imatges són metàfores d’un llenguatge construït a tall de mots encreuats. Cada imatge és única, però crida les seues iguals per a construir una narració plena de ressonàncies entre si.

Autoria:

Elisa Murcia Artengo (Alacant, 1985) s’instal·la a Barcelona el 2003; allà es forma i comença la seua carrera com a artista visual i fotògrafa professional. Des de 2003 fins a 2009 cursa Belles Arts a la Universitat de Barcelona i el Màster Europeu de Produccions Artístiques i Investigació en la mateixa universitat. Al seu torn, obté el 2008 el CAP a l’Institut de Ciències de l’Educació de Barcelona. El 2011 es trasllada a la ciutat francesa de Besançon, on continua la seua activitat com a artista i fotògrafa autònoma. A finals de 2012 s’instal·la a Ginebra, a Suïssa, on continua treballant per a clients relacionats amb l’àrea cultural, l’àmbit del teatre, de l’arquitectura i del retrat. Cursa el Màster d’Estudis Avançats en Conservació de Patrimoni i Museologia de la Universitat de Ginebra, Lausana i Friburg. Des de 2018 treballa com a tècnica de conservació fotogràfica per al Musée de l’Elysée de Lausanne.

A partir de 2006 comença a exposar regularment. Selecció: el festival Fotopsia, de Castellbisbal (2006); la galeria Sala Parés i el centre Tecla Sala, de Barcelona (2010); l’exposició individual al Conseil General du Doubs, a Besançon, França; l’Open Porfolio del festival Voies Off dels Rencontres d’Arles (2013); la Galeria Trama i la fira ArtsLibris de Barcelona (2015); la Nikon Gallery d’Osaka, al Japó (2017); l’Aparté de Besançon, i el festival Fotonacht de Berna (2019). Convidada a tres residències de creació artística, hi destaca l’Arsenal de Besançon, organitzat per Hôp i el ministeri de cultura francés (2019). El 2014 va fundar les Autoediciones Trompeloeil, independents i de tiratge curt.

La seua obra ha sigut adquirida per nombroses col·leccions privades, així com pel Banc Sabadell (2010) o el Festival SCAN de Tarragona (2017). Ha publicat en nombroses revistes de fotografia i catàlegs d’exposició com Yet Magazine (2014, CH) o la Revista Old (2016, BR). Hui resideix a Lausanne, però es desplaçasovint a Ginebra, Besançon, Barcelona i Alacant.