ARTISTES
FERMÍN JIMÉNEZ LANDA
Quiromancia
Consulta el projecte ‘Quiromancia’ ací
Conceptes clau: acció, instal·lació,arxiu, faules i constel·lació
Xarxes socials Fermín Jiménez Landa: Instagram
Resum del projecte
La quiromància és l’intent d’endevinació a través de la lectura de les línies de la mà.
Aquest espai digital és una sort d’assaig visual i recopilació d’un gran nombre de treballs personals disposats en el mateix pla que els referents i esbossos i absolutament entremesclats. S’intenta produir un sentit nou, resignificar algunes obres i subratllar els interessos transversals de molts treballs. La web, canviant, està regida per la falta de jerarquia, pel continu entrellaçament, la constel·lació, l’afecte per l’anecdòtic i el rizoma de conceptes.
La idea és que aquest espai funcione com un quadern variable en el qual van apareixent textos, referències i imatges així com nous vincles entre les parts. D’aquesta nova suma de parts es produeix un total desconegut i diferent que al seu torn afecta cada part, així com l’art afecta de tornada a les nostres vides quotidianes.
Com en la quiromància, s’intenta llegir en les línies que uneixen els treballs del passat, intentant comprendre el futur. Diversos d’aquestes peces tenen a veure amb l’endevinació, uns certs sabers populars i directament s’al·ludeix diverses vegades a la quiromància.
Autoria
Fermín Jiménez Landa (Pamplona, 1979) part de llenguatges diversos (dibuix, fotografia, instal·lació o vídeo) per a indagar en plantejaments quotidians que extrau de les rutines diàries de l’espai públic i social, bàsicament el carrer i Internet. Un il·lusionisme eufòric mancat de tot poder que, des de l’ús productiu de l’absurd, la precarietat entusiasta (que no ingènua) i la superació del normatiu, planteja una obra definida per un conceptualisme descregut i bromista que centra la seua atenció en la capacitat d’incidència micropolítica de l’art. O, per dir-ho d’una altra manera, la seua obra força conscientment el ridícul sota la missió paròdica i antiheroica de generar fissures temporals en els nostres ritmes de vida i alterar així allò que créiem segur». David Armengol.
Ha exposat en la biennal Manifesta 11, en els museus MAZ de Zapopan, Artium, Musac, CA2M i Oteiza, en Künstlerhaus Bethanien, en el Centri Botín, La casa Encendida i en galeries com Moisés Pérez de Albéniz, Travesía Cuatro, Nogueras Blanchard i Ángels Barcelona. Ha treballat amb Consonni, 1646 de la Haia i HIAP d’Hèlsinki.