ARTISTES
GEMA GONZÁLEZ LÓPEZ
¿Por qué no te arreglas?
Projecte seleccionat en la convocatòria “Cultura Online #CMCVaCasa” del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
Etiquetes: Fotografia. Dona. Cos.
Xarxes socials:
Instagram: @gemagonzalez_photo
Veure l’eix ‘Més enllà del gènere. Dissidència sexual. Igualtat = diversitat’
El propòsit d’aquesta sèrie fotogràfica és mostrar que totes les dones tenim un cos i una cara que valen, independentment de la seua bellesa. Podem existir, tenim dret a ser, fins i tot sense ser boniques, sense estar boniques. Mai vam mostrar en les nostres xarxes socials una sola foto que puga contradir la nostra bona imatge, ja que la societat ens valora sobre la base d’ella en tot moment.
I quina millor ocasió per a restar importància a la bellesa que l’única en la qual no tenim la pressió d’estar pendents de la nostra aparença, només de la nostra comoditat: quan estem a casa tot sol, desdejunant, abans fins i tot de dutxar-nos.
Desmentint, de pas, aqueixa imatgeria tan estesa en publicitat i mitjans sobre com és la intimitat de les dones en la llar: vestides amb la seua roba interior més sexy i incòmoda, recolzades subtilment en la finestra, esquena recta i cul en pompa, mentre miren extasiades cap a l’infinit.
Aquesta imatge estereotipada de les dones com a objectes llestos per a ser consumits és el producte d’una representació esbiaixada i imposada a través de la història, que a més ens ha silenciat com a subjectes de creació artística, reservant aquest privilegi als homes. Com a resposta, sorgeix aquest projecte, en el qual una dona representa a altres dones des de la seua condició de dona.
Aquest no és un treball més sobre ‘dones reals’, ja que no existeixen les dones irreals. Totes som reals, i tenim el mateix valor. El concepte de ‘dones reals’ forma part d’un nou cànon imposat per les indústries de consum, que busca encotillar-nos en el mite de la bellesa i anul·lar la nostra capacitat com a subjectes polítics, afeblint, a base de la seua constant repetició, la nostra autoestima. Es tracta d’una rentada de cara de l’antic cànon: ara per exemple se’ns ‘permet’ estar grosses, sempre que estiguem proporcionades i amb un rostre dins dels estàndards estètics tradicionals. Aquestes normes són una altra vegada dictades per uns altres per a nosaltres amb l’única funció d’induir-nos al consum i controlar-nos socialment. El cànon ha canviat, però la idea central continúa sent la mateixa: si no estàs bonica, no eres res.
S’han fet molts al·legats a favor de la bellesa femenina. Ja és hora de restar-li importància al mite i situar en el centre de la discussió altres valors que ens permeten recuperar la nostra autonomia i autoestima, canalitzant les nostres energies cap a la consecució d’una societat més igualitària. Aquest és un al·legat a favor del nostre dret a no ser ni estar boniques. Perquè nosaltres, fins i tot en el nostre moment més lleig, continuem sent nosaltres, i també el valem.
Autoria:
Gema Gónzalez López és llicenciada en Comunicació Audiovisual i Periodisme en la Universitat de València. Comença la seua polifacètica trajectòria fotogràfica amb una beca d’investigació en el Departament de Cirurgia Bucal de la UV. El contacte amb la fotografia macroscòpica la porta a interessar-se per la professió i dona lloc a una nova etapa en la qual treballa com a periodista en mitjans locals, tant escrits com audiovisuals. El seu següent període darrere de la càmera es desenvolupa com a autònoma en esdeveniments socials, fins al moment actual, en què forma part, al costat d’altres quatre fotògrafs valencians, del laboratori de revelatge analògic Malvarrosa Film Lab.
En els últims anys, després d’una extensa documentació en temes de gènere, decideix començar a fer projectes centrats en la representativitat de les dones, ja que considera que és molt necessari que siguen les professionals de la imatge mateixes les que s’encarreguen de definir la visió de la feminítat en els mitjans de comunicació i l’esfera pública.