Peça musical que empra el llenguatge d’un videoclip per a relacionar el confinament per la COVID-19 amb la situació de les persones racialitzades, les queers i les dones.

L’ús d’una forma popular com el rap permet presentar un discurs polític de manera directa i entretinguda. L’estètica camp reflecteix els meus antecedents artístics i el llenguatge urbà del rap es veu reflectit en les seqüències gravades amb càmeres de seguretat a Londres per el projecte de l’artista ‘You have been watched’ (2002). Totes les altres seqüències han sigut gravades durant el confinament amb baixa resolució i de manera casolana, reflectint les limitacions imposades per l’estat d’emergència.

La llibertat de moviment existeix, però només per a uns pocs privilegiats i en el vídeo les formes de control que el biopoder exerceix sobre la resta de cossos estan representades per les seqüències en què un sistema de càmeres de seguretat grava imatges d’un grup de persones transgènere que estan sent perseguides.

El vídeo també és una reflexió i anàlisi de la trajectòria com a artista de Graham Bell Tornado i els llenguatges que ha utilitzat al llarg dels anys per a representar les restriccions imposades sobre persones trans. Per aquest motiu, ha gravat algunes escenes amb un teatre de paper per a fer referència als meus primers experiments amb videoinstal·lacions en discoteques i galeries en què utilitzava caixes de cartó per a crear escenaris de realitats virtuals.

Autoria:

Graham Bell Tornado és artista transgènere, la seua pràctica transdisciplinària (art gràfic, vídeo i música) està basada en la performance i relaciona l’organització biològica amb la política. Les polítiques queer i feminista informen una obra site i time specific basada en la paraula escrita i influïda pel DIY punk que comunica d’una manera poètica i experimental, una posició ètica que s’oposa als sistemes d’opressió, dominació i control en la nostra societat. Té un doctorat en Producció i Investigació Artística (cum laude) de la UPV (València) i una llicenciatura en Genètica de la Universitat de Leeds.

Fa les seues primeres performance en l’escena underground rave de Glasgow cantant rap com a Jackie Derrida, una “drag-ex-drag-queen” desconstruccionista. En línia amb la seua filosofia igualitària que l’art ha de comunicar amb tots els sectors de la societat, les seues performance barregen l’entreteniment amb la crítica social i tenen lloc en els més diversos contextos, des de festivals artístics fins a discoteques i museus com: La Biennal de Venècia; London Lesbian and Gay Film Festival (Londres); Art Sur (Còrdova); Festival Raspalloc (Ontinyent); Club Rouge i Chasing the Dragon (Londres); Club Vegas (Àmsterdam); Código G (València); National Centre for Popular Music (Sheffield); Institute of Contemporary Art (Londres); CCCB (Barcelona); CCCC i l’IVAM (València), etc.

Ha fet diverses peces de videoart i exposicions individuals a Transmission Gallery (Glasgow, 1996), la galeria Kessler-Battaglia (València, 2014), Davis Museum (Barcelona, 2015), i col·lectives a la Showroom Gallery (Londres, 1999), Mister Pink (València, 2014) i Museari Queer Art (2019), entre altres.

És codirectora de l’espai d’art queer i outsider La Erreria (House of Bent), que fa exposicions, conferències i tallers i ha publicat els catàlegs “El mundo de Rampova Cabaret” (2011), “Cuirzine” (2018) i “Eco-Género X”, un projecte (r)evolucionari sobre l’ecologia i el gènere des d’una perspectiva queer (2019).