Resum del projecte

El Centre de Documentació El Punt, Espai de Lliure d’Aprenentatge compta amb una extensa col·lecció de cartells que comprenen quasi 30 anys d’història dels moviments socials, principalment de la ciutat de València, però també d’altres indrets arreu l’Estat Espanyol. En aquests moments es troba en fase de classificació i estan treballant amb la millora del sistema d’emmagatzematge de la col·lecció. Al mateix temps, han començat a digitalitzar el màxim material documental possible, ja que en l’actualitat aquesta acció s’ha consolidat com una estratègia de conservació dels fons documentals.

La col·lecció de cartells d’El Punt compta amb exemplars dissenyats per dibuixants locals i nacionals, alguns amb el temps han traçat una llarga trajectòria en les arts visuals. Entre ells, el dibuixant català Francesc Capdevila (Max), premi nacional del còmic 2007; el cartellista i dibuixant de còmic Juan Carlos Azagra García (Azagra); el valencià Nacho Ignatus, artista il·lustrador lligat al món del còmic i la pintura mural; la il·lustradora i artista Concha Torres Habibi. Així i tot, molts exemplars no estan signats, el que significa que han estat produïts de manera anònima. La qual cosa aporta una gran quantitat d’estils i formes de producció diverses, enriquint el bagatge gràfic de la col·lecció.

El context en el qual s’emmarca la producció dels exemplars més antics de la col·lecció se situa al final del període de la Transició espanyola (al voltant de 1982). Aquest moment representa en la història política d’Espanya i, en conseqüència, de València, el sorgiment de les subcultures urbanes i amb elles noves formes d’expressió i comunicació. Aquestes pretenien trencar amb les dinàmiques de censura del règim dictatorial, i per aconseguir-ho la cultura representà la punta de llança. Els exemplars més antics d’El Punt representen un testimoni d’aquest moment històric, però més enllà d’aquest període, les incorporacions a la col·lecció en les diferents èpoques des d’aleshores continuen aquest mateix fil: cercar la llibertat d’expressió i d’organització dels moviments socials. La importància d’aquests cartells és la seua funció com a ferramenta d’informació lliure, pública i massiva, a partir d’elements comunicatius, com eslògans o consignes; i gràfics, com ara dibuixos, dissenys i tipografies.

A grans tractes, en matèria de contingut la col·lecció constitueix una narrativa de l’activitat dels moviments socials a través de les lluites locals i nacionals: des de l’objecció de consciència en contra del servei militar obligatori fins a l’actual defensa de l’horta urbana i la denúncia als processos gentrificadors. En ells s’anuncien tant manifestacions, concentracions, assemblees i col·loquis com festes, concerts i altres esdeveniments culturals. Per altra part, pel que fa a la producció gràfica podem trobar, depenent també del període, diferents tècniques d’estampació: serigrafia, linografia, impressió òfset, impressió làser, collage, fotocòpia sobre fotocòpia i la combinació d’aquestes.

La digitalització s’ha fet necessària per tres motius: el primer és el de conservació, si desapareguera l’original en paper per pèrdua o accident ens romandria la còpia en digital; el segon motiu està vinculat a una estratègia divulgativa, ja que la digitalització facilita la consulta i la difusió; i per últim, actualment, molts dels cartells produïts des dels moviments socials es difonen per xarxes socials, per la qual cosa no arriben mai a impremta i romanen en format digital. Per tant, la necessitat d’un arxiu digital per enregistrar-los i catalogar-los és essencial per continuar amb la tasca de documentació de l’activitat dels moviments socials.

Autoria

Irene Aleixandre Bou, amb estudis superiors en Conservació i Restauració de Bens Culturals a la Universitat Politècnica de València, especialitzada en processos de restauració i conservació del paper i metodologies de conservació d’art contemporani. Actualment realitza una investigació sobre la col·lecció de cartells d’El Punt que compren també els processos de digitalització i les millores d’emmagatzematge de la mateixa a partir de la construcció d’un mobiliari adient i la utilització de materials inerts de salvaguarda. Col·labora des del 2015 amb el Festival d’Art Urbà MIAU a Fanzara, Castelló, en qualitat d’assistent tècnic.

El Punt és un projecte col·lectiu, autogestionat i sense ànim de lucre que pretén crear un Centre de Documentació i Biblioteca sobre moviments socials. En els seus fons es poden trobar les col·leccions de llibres, publicacions periòdiques i fanzines, cartells i fullets. El Punt és també un espai social i cultural que funciona com a lloc de trobada per a altres col·lectius que puguen necessitar l’espai o consultar els seus fons, a més de dur a terme diferents activitats com ara exposicions, xerrades, presentacions de llibres i tallers. El Punt es troba al carrer Garcilaso, 11, al barri del Carme (València).