ARTISTES

JOAQUÍN ARTIME

Flujos

Consulta el projecte ‘Flujos’ ací

Conceptes clau: flux, signe, text i moviment contínu

Xarxes socials Joaquín Artime: Instagram / Facebook

Resum del projecte

Tal com exposa Boris Groys en ‘Bajo sospecha: una fenomenología de los medios’ (2000), en qualsevol text no es poden controlar les fronteres entre el sentit i el contrasentit. Aquestes fronteres es dilueixen, «sorgeix una massa de signes que flueix en l’espai i en el temps, infinita, desestructurada, en moviment continu, que s’escapa a tot control, descripció i comprensió conscients». Aquest infinit joc dels signes, amb les seues diferències, simulacres i codis, no sols no pot ser abastat ni comprés, sinó que tampoc pot vivenciar-se com una unitat sublim. Els signes flueixen contínuament i infinitament sense poder ser captats.

Amb aquest projecte es tracta de visibilitzar aquest fluir dels signes a través d’obres multidisciplinàries de diferents disciplines: la instal·lació, el vídeo i la performance. En elles l’artista compacta el llenguatge, el manipula, el codifica, el satura, el torna il·legible, per a construir una barrera social, cultural i física.

En aquesta ocasió es trien dos vídeos en els quals el fet de fluir de la informació digital es relaciona amb un procés natural o, per contra, amb un procés mecànic. D’aquesta manera es posa en crisi la forma en què la informació es genera. En cadascun, apareix una mateixa frase Llueve cada día, Donde antes dije digo, que es repeteix una vegada i una altra, superposant-se de manera successiva, viatjant del blanc al negre en un bucle infinit. Tots dos films contenen sons que incideixen en les seues naturaleses i preocupacions.

Si el llenguatge escrit hauria d’atorgar comunicació, ací es converteix en una cortina textual, com a frontera inabastable. Una cortina que fomenta l’alteritat per a destruir la percepció de l’espai de la pantalla i del literari.

Autoria

Joaquín Artime (Santa Cruz de Tenerife, 1984) viu i treballa a València. Actual investigador postdoctoral en la Univesitat Politècnica de València, beneficiari d’una Ayuda Margarita Salas. Doctor en Art per la Universitat Politècnica de València i becari FPI de 2017 a 2020. La seua investigació se centra en l’encobriment o encriptació de la paraula dins de l’art contemporani com a símptoma postmodern davant la sospita o la desconfiança que produeixen les fonts literàries. L’inintel·ligible s’utilitza com una estratègia que evidencia el desordre mental i la desorientació davant l’aclaparadora diversitat de referents.

Ha participat en exposicions en el Centro de Arte La Regenta (Gran Canària), el CAAM (Gran Canària), el TEA (Santa Cruz de Tenerife), El Espacio Cultural El Tanque (Tenerife), Espacio Trapezio (Madrid), i galeries com OTR (Madrid) o Estudio Artizar (Tenerife). Destaca les seues individuals en Misterpink Contemporary Art Project (València, 2019), en el Museo de la Ciencia y el Cosmos (Tenerife, 2017) i la Sala de Arte Contemporáneo del Gobierno de Canarias (Tenerife, 2016).

Ha sigut artista seleccionat en Getxo Art (Bilbao, 2016), los Encuentros de Arte Contemporáneo (Alacant, 2017), Premio Mardel (València, 2017), o Premi Senyera (València, 2020). Guanyador del Premi adquisició de la Biennal de Mislata Miquel Navarro 2022 (Mislata, 2022) i un dels premiats en convocatòries com Art <35 (Barcelona, 2018) i XXIV Mostra Art Públic / Universitat Pública (València, 2021).