En EDITS, podem trobar un acostament a la indústria de la moda a través de les seues campanyes publicitàries i el disseny de la retolació proposada en les samarretes. A través de les imatges podem dibuixar una línia política i ideològica clara en els seus productes, que influeix en la gran majoria de la societat. En concret, la dona és una de les figures sobre la qual exerceix més pressió aquesta indústria. EDITS proposa pegar-li la volta a aquest procés i atorgar una segona lectura a aquests missatges, reescrivint-los i difonent-los de nou sense alterar-ne el llenguatge.

En altres paraules, l’artista es serveix de la marca Mango per a produir imatges trucades que passen per originals. Utilitza la publicitat i el producte com a suport de l’acció subversiva davant dels processos de comercialització dels missatges de reivindicació social.

D’una banda, Laura Palau ha copiat dues campanyes publicitàries, fent el mateix tipus de foto, il·luminació, portant la mateixa roba i canviant la model. Els cartells resultants els va anunciar en diferents taulells a Anvers durant el mes d’agost, i van passar desapercebuts per la seua publicitat.

D’altra banda, va comprar samarretes d’aquesta marca amb eslògans que s’anunciaven sobre el veganisme, el feminisme o la lluita contra al càncer i els vaig intervindre. Afegint, llevant o superposant informació vaig canviar el sentit a diverses samarretes que posteriorment va retornar a les botigues aconseguint la venda d’un nou missatge referent al tema que abordaven a l’origen.

 

Autoria:

Graduada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València el 2015, va desenvolupar el seu treball en aquesta ciutat fins al final dels seus estudis, el 2017. Des de la seua estada a València el seu treball es va orientar cap a la intervenció i la fotografia, i va convertir aquest binomi en el seu mitjà d’expressió per excel·lència.

La seua pràctica gravita al voltant de la construcció d’un escenari en què la producció artística es mimetitza amb el paisatge del real, fins al punt de ser indissociable, una mimesi, un trucatge, un parany. Servint-se d’una figura comuna, com a banyista, com a agricultora, com a ciutadana o com a públic, Laura aprofita aquesta postura per a qüestionar els nostres hàbits i pràctiques en l’espai públic.

En l’últim any ha desenvolupat dos projectes a Berlín, Alemanya i a Caen, França, respectivament. Las bañistas tracta de documentar fotogràficament les piscines públiques a Berlín entenent-les com a espais que reflecteixen l’obertura mental de la seua societat. Cuando haga bueno juega fuera y, cuando haga malo, juega dentro es desenvolupa en el context del Festival PALMA sota el propòsit d’aplicar la cambra fosca en un context urbà, en concret situant-lo com a parc.