Esfinx urbana és el resultat d’un treball de camp realitzat a València entre els anys 2018 i 2019 per a registrar la presència de l’art urbà en els diversos barris de la ciutat. El resultat és un documental animat de 5 minuts de duració, que reuneix una selecció d’aproximadament 2.000 fotografies d’aquest art efímer i connecta cada imatge com els fotogrames d’una pel·lícula. Les diverses versions d’aquestes peces d’art urbà, senceres o semiarrancades, pintades, pegades sobre suports de diversos volums, apareixen reunides per a encaixar en un moviment continu que proposa una dinàmica revisió de la ciutat, la seua hiperanimació.

Amb això s’ha volgut retre homenatge a tots els artistes urbans de València, a partir de les creacions públicament accessibles de Chikitín, Atila The One, Barbiturikills, Bea Rodríguez Art, Bowy Face, Cofla, Creative Close, David de Limón, Deih, Disneylexia, Erb Mon, Espectro Lobo, Hope, Julieta XLF, la Nena Wapa Wapa, PichiAvo, Robin Kowalewsky, The Photographer, Victin, Vinz, Will Coles, Xolaca, entre altres —artistes que cada vegada més ocupen un lloc en la cultura valenciana, referenciats en tesis doctorals i en publicacions com Valencia en grafitis (Diego López Giménez). El muntatge de les imatges es va sincronitzar amb un tema original del músic urbà Gabriel de Paco, interpretat amb handpan, un instrument de percussió de ressonàncies orientals. El resultat és una peça audiovisual pròxima al videoart, que connecta el carrer amb la galeria, l’animació amb el museu, el grafit amb el moviment, la qual cosa està en consonància amb el creixent reconeixement que la ciutat de València atorga als seus artistes urbans.

Autoria:

María Lorenzo Hernández (Alacant, 1977) és doctora en Belles Arts i professora del Departament de Dibuix a la Universitat Politècnica de València des de 2005. És una de les realitzadores espanyoles d’animació més reconegudes, els treballs de la qual han sigut seleccionats, exhibits i premiats en festivals de més de 30 països, en una trajectòria creativa que abasta 20 anys.

Va obtindre una nominació als premis Goya 2016 pel seu curtmetratge La noche del océano (2015), i dues preseleccions al mateix guardó pels seus curtmetratges Impromptu (2017) i La flor carnívora (2009), treballs que, a més, han sigut referenciats en publicacions de prestigi, com el volum 100 años de animación española. Arte y tecnología (Federación Diboos, 2016). També ha col·laborat amb altres cineastes, com Isabel Herguera, i recentment amb Summer Films i Altube Filmeak en la producció del documental Antonio Ramos Espejo. El despertar del cine en China. Des de 2017 és membre de l’Acadèmia de Cinema Espanyol.

Com a assagista, ha publicat nombrosos articles d’investigació amb interessos que abasten des de llenguatges innovadors i animació artística, fins a animació d’autor, adaptacions literàries i noves tecnologies. També ha escrit capítols per a diversos volums sobre animació i sobre il·lustració, entre els quals destaquen les seues col·laboracions amb les editorials Bloomsbury, Willey-Blackwell i Focal Press.

És membre del Grup d’Investigació Animació UPV. Des de 2011 dirigeix la revista indexada Con A de animación (UPV-Nau Llibres), una iniciativa pionera en llengua castellana, centrada en l’estudi dels aspectes teòrics, tècnics, artístics i humans de la producció d’imatge animada.