Produir és una acció de responsabilitat.

El vestit pensa, parla i constitueix una semiòtica articulada dins del llenguatge visual. En el projecte Disruptive/Pattern, la vestimenta queda caracteritzada pel seu valor simbòlic i es constitueix en un objecte artístic en comptes d’un objecte de consum.

Dialèctica de la identificació i diferenciació

(metodologia) forma del treball que presente

ATLES VISUAL EN FORMA DE WEB: Recull de dibuixos, esquemes, fotografies, audiovisuals i textos adjunts a una obra. Forma rizomàtica d’exposició d’idees. Sense un telos. L’obra és el procés mateix.

La recopilació d’un context permet fer un exercici hermenèutic respecte el llenguatge propi de la indumentària, per a després poder produir dins d’un procés de significació.

Ser disruptiu significa evitar que alguna cosa continue o funcione de manera normal.

Un patró pot ser qualsevol cosa dissenyada per a servir de model o guia, és a dir, una manera particular de fer, construir o organitzar alguna cosa.

La unió d’aquests dos conceptes en una mateixa manifestació contradictòria seria una mena de desconstrucció del patró normatiu

(ἀντίθεσις) El nom propi DISRUPTIVE PATTERN representa la figura retòrica de l’antítesi: la disrupció seria l’anti i el patró, la tesi.

 

Autoria:

Mariola Llúcia Morera i Català va nàixer a la ciutat de València l’any 1994. Va estudiar al CEIP Santa Teresa i a l’IES Lluís Vives. Sempre ha sigut una apassionada de la ciència i des de ben menuda la seua idea era entrar a la Facultat de Biotecnologia. Tot i fer un batxillerat en ciències pures, el moviment de la Primavera Valenciana i la seua experiència com a activista li van fer canviar completament la manera d’entendre el món. En contra de l’opinió de la família i amics, aquell estiu va presentar la sol·licitud per a accedir a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.

Com que mai havia agafat un pinzell o mostrat cap inquietud per les arts plàstiques, les ganes de poder aprendre totes aquelles tècniques la van dur a fer una elecció totalment transversal de les matèries optatives. Així, cursà ceràmica alhora que estètica, creació documental o pintura contemporània. Van ser sis anys d’estudi del grau en Belles Arts que compaginà amb treballs esporàdics de caixera, de cambrera i viatjant pels EUA i el Canadà.

La seua obsessió pel camuflatge en totes les seues variants la va empényer a fer un assaig fílmic sobre les formes de visualització social, el qual, amb el títol de CAMUFLATGE, presentà com a treball de final de grau.

Aquest treball li va permetre aprofundir en l’estètica i les lectures de filosofia, per la qual cosa inicià un màster en Pensament Filosòfic Contemporani a la Universitat de València, estudis que combina treballant d’auxiliar de producció per a l’empresa Mediapro.

La moda sempre li ha agradat i ara mateix l’entén com un mitjà per a relacionar els diferents llenguatges visuals que li interessen. Però per a poder entendre la filosofia de la moda s’ha de saber patronatge i confecció, i des de fa dos anys acudeix regularment a classe en una acadèmia, cosa que li permet crear i cosir les peces de DISRUPTIVE/PATTERN, projecte que va evolucionant i transformant-se a cada moment.