Fotudes i arrimades al marge és un treball fotogràfic que parla de totes aquelles persones majors que porten anys confinades. L’estat d’alarma causat per la crisi sanitària que hem patim ens pot servir per a empatitzar i experimentar la vida que moltes persones depenents experimenten des de fa anys. Tots els pronòstics indiquen que cada vegada hi haurà més persones majors, potencialment depenents, que viuran a soles. Què en farem al respecte?

Pel que fa al titol, és una dita molt arrelada a la cultura popular valenciana, i és també el que em contesta el meu avi que li pregunte com està: ‘fotut i arrimat al marge’.

Hi ha persones i mirades invisibles, que no compten per qui mira des de l’òptica capitalista i globalitzadora dominant. Històries i maneres de viure, d’entendre el món, que ja no encaixen. Aquest assaig és una aproximació a la intimitat d’una persona invisible. El confinament no és nou per a moltes persones depenents i d’edat avançada. L’estatisme ja fa temps que domina la seua vida, el no poder moure’s del lloc. Tota una vida reduïda a uns quants metres quadrats, com la nostra ara.

Aquest projecte fotogràfic, que primerament estava pensant per a ser un fotollibre, ha capgirat cap a un web interactiu on el públic pot participar de la composició de les imatges i crear nous mosaics. Així, i d’alguna forma, es converteix en un projecte participatiu. Cadascú pot fer la seua composició i compartir-ho a les xarxes socials. La interactivitat ajuda a prendre consciència i participar en imatges que potser en una altra realitat haurien romangut invisibles. A través de l’observació i l’interactivitat podem conscienciar moltes ments. Les persones estem fotudes, i moltes d’elles arrimades al marge, però a les nostres mans està el canvi.

 

Autoría:

Directora d’art, creativa, fotògrafa i periodista instal·lada a València (nascuda a Sumacàrcer, 1991). (Mònica Llop és el nom artístic).

Durant el Grau de Periodisme  cursat a la Universitat de València (2009-2013) alternar els  estudis amb la tasca de periodista al diari Levante-EMV (2010-2013), a més de col·laborar en altres mitjans. També realitza la beca Erasmus a la Universitat de Tampere (2012-2013), Finlàndia, i en aquesta última ciutat vaig fa el curs de fotografia artística de la TAMK (Universitat de Ciències Aplicades de Tampere). Va fer el curs anual de l’Escola Blank Paper (2014), dirigit per Julian Baron. En aquest mateix any participa en la comunicació del P2P Valencia Connection, un projecte del Photoespaña 2014 i en una de les seues propostes, ‘The Pirate Projection’, peça multimèdia en la qual dialoguen fotografies de 28 autors editat per Áqaba Media. Uns mesos més tard fa el curs de ‘Desenvolupament de Projectes Fotogràfics’ a La Fotoescuela (València, 2015). El 2016 completa els estudis amb un màster en Direcció d’Art a l’ELISAVA, Barcelona. Entre la ciutat comtal i València treballa com a dissenyadora i directora d’art per a agències, videoclips, curtmetratges, etc. Del 2017 al 2018, editora de continguts del manual del Màster de Disseny i Estratègies de Comunicació d’ELISAVA, dirigit per Jordi Cano. En els darrers anys  realitza editorials fotogràfiques, com a la revista FERIDA (2017) i  exposa a festivals com l’Emac de Borriana (2018), entre d’altres.

En resum, des del 2010 treballe amb mitjans de comunicació, estudis creatius, departaments de comunicació, etc. Alguns dels meus clients són l’ESCAC, Sony Music Spain, Famosa, Kiton o À Punt Mèdia.