Projecte performatiu compost per 11 càpsules independents. La temàtica gira al voltant dels rols i tabús associats amb el concepte de malaltia. Part d’esdeveniments de la meua vida vinculats amb la meua salut i de les variacions i canvis en relació amb aquesta. Aquesta part concreta actua com a ancoratge, em serveix per a mirar des de diferents perspectives l’espectre social i emocional que envolten la malaltia.

Emprant un llenguatge que oscil·la entre poètic, oníric i quotidià per a difuminar les línies amb què solem separar les coses.

En la situació actual, després d’aquestes setmanes de quarantena, és necessari crear un espai per a ventilar les nostres vísceres i exposar als ulls de totes les nostres penes, les nostres ràbies o les nostres ansietats. Hem de fer alguna cosa amb la por abans que petrifique. Aquesta cosa no és res més que estimar.

Aquest projecte és la consecució d’una residència que va concloure en una performance, a La Blanca, Barcelona, el 2017. En aquella residència, l’artista va apuntalar les bases d’un llenguatge que li permetia anar alternant diferents codis interpretatius. Va introduir la part dels seus testimonis reals. Volia que la gent connectara amb el contingut de manera intuïtiva però sense entrar en el patetisme. Els va portar a través de la seua història a diferents lectures sobre aquesta i van poder compartir les seues pors entre riures. Permetre que la llum arribe a llocs en què normalment no es mira per a trobar altres camins.

Com que el resultat de la interacció amb la gent va ser tan nutritiu també per al desenvolupament de la peça, vincularà el procés creatiu a les seues xarxes socials d’una manera bidireccional.

Autoría:

Neus Penya-Roja García és actriu i artista multidisciplinària. Naix i passa la seua infància a Xàtiva i altres terres de València. Estudia en una escola pública de parla en valencià on participa en diferents concursos i trobades de dibuix i literatura. Escriu la seua primera poesia amb sis anys. En aquella època també comença a organitzar petites obres de teatre que es representen el dia del seu aniversari. Durant l’esbarjo de l’escola, fa de directora i actriu principal mentre assaja amb les companyes. La seua salut comença a presentar complicacions aviat i amb onze anys és diagnosticada amb una malaltia immunològica rara. A conseqüència, va perdre la funció renal i li van posar un renyó nou, aviat farà ja vint-i-dos anys d’això. Des d’aquell moment l’art es va convertir en una eina imprescindible. L’art també des de l’artesania, construeix complements escenogràfics, joies i d’altres objectes. El 2013 es llicencia com a actriu a l’Institut del Teatre Barcelona amb l’especialitat de text. Prèviament, a València havia fet diversos cursos a l’Escalante i a l’Escola de l’Actor. També va arribar a cursar dos anys de Periodisme a la UV, abans d’anar a Barcelona. Allà, s’especialitza en teatre físic, i hi va treballar de la mà de Pere Sais, Andrés Corchero i An gy Pin entre altres, i més concretament en tècnica Grotowski. Forma part durant cinc anys del grup Arts Performings Lab., en què es desenvolupa com a actriu i mestra. Com a actriu ha sigut dirigida en diferents projectes tant a Madrid com a Barcelona amb directores com Carme Portacelli o Aldo Benito. Durant l’últim període ha participat en dos curts, diferents obres de teatre i recita poesia en espais com La Tabacalera de Madrid. Actualment es troba a Xàtiva. Utilitza el que té a l’abast per a comprendre i estimar.