Dos treballs en format vídeo que pertanyen a una llarga sèrie d’enregistraments que es van començar a realitzar en 2011 i en les quals la manera de procedir és sempre similar. Són enregistraments en càmera fixa en el medi natural, majoritàriament sobre l’aigua i concretament en un punt de costa de la mar Mediterrània. Aquests enregistraments, el procés de realització dels quals en si es converteix en un exercici d’intensa observació i percepció, enquadren un fragment de temps en el qual se succeeixen constants canvis i modulacions. Transformacions lentes però perceptibles que ens fan ser conscients de la contínua transformació a la qual estem units.

En aquestes dues obres que l’artista presente té especial interés la idea de frontera i com aquesta és dibuixada i redefinida constantment per la pròpia naturalesa. Una cartografia precisa, però en constant modificació temporal que és dibuixada sobre el propi territori.

Una naturalesa que dibuixa constantment línies que serveixen d’unió i interrelació entre un instant temporal i el que està per vindre. Línies naturals d’il·lació i internes conseqüències, que són representades en els nostres mapes com a veritats rígides sota convencionalismes que separen territoris diferents impossibles de traspassar.

Autoría:

Nico Munuera va nàixer a la ciutat de Lorca (Múrcia) en 1974. En 1993 es va traslladar a la ciutat de València on va realitzar els seus estudis de Belles arts en la facultat de Sant Carles i ciutat on ha desenvolupat principalment la seua carrera. En el transcurs dels seus estudis és guardonat amb nombrosos premis i comença a treballar assíduament amb galeries d’art des de 1998.

Des d’aquest moment la seua obra comença a mostrar-se tant fires nacionals com internacionals, Arc, ArtChicago, Printfair NY, Art Brussel, ZonaMACO, etc… En 2003 es trasllada a París becat pel Col·legi d’Espanya per a prosseguir el seu projecte personal. En 2004 realitza l’exposició Hernández Pijuan – Munuera en el Real Jardí Botànic de Madrid. En 2007 es trasllada a Nova York becat per a realitzar un projecte de pintura sobre paper japonés. De 2008 a 2012 viu a la ciutat de Berlín.

En aquest període realitza les exposicions, Arribant a Xuwan (2007) en la galeria Tomas March de València, To paint or not to paint (2009) en el Museu de Belles arts de Múrcia, i Abstracció Racional. Aldrich / Loureiro/ Munuera/ Uslé (2011) en el Centre Gallec d’Art Contemporani CGAC. El seu treball ha sigut exposat internacionalment en institucions de ciutats com Moscou, Itàlia o Nova York. Significatives són també a més de la seua contínua col·laboració amb galeries nacionals i internacionals les exposicions institucionals Frame Time (2014), a la sala Verónicas de Múrcia o “Praecisio” (2017) en l’Institut Valencià d’Art Modern, IVAM. En aquests dos últims anys destaquen les exposicions individuals de 2019, Contra/Natura. Fundació Marso. Ciutat de Mèxic, Paisatges del Límit. Museu Pati Herreriano. Valladolid, L’Espill de Claude. Galeria Projecte Paral·lel. Ciutat de Mèxic, i en 2018 Naturgemälde. Galeria La Caixa Negra. Madrid i One estafe is no estafe. Maus Contemporary. Birminghan. La seua obra es troba en nombroses col·leccions de prestigi com són Fundació Barrié, Fundació AENA o La Caixa.