Des del 2006 al 2016 i amb el suport de diverses institucions, l’artista viatja al Nord Gran de Xile, Bolívia, el Perú i coneix la relació de les seues mines amb el sud i sud-est d’Espanya (moltes d’elles explotades per companyies britàniques, repetint el model d’extracció i habitatge dels treballadors).

Es fa com a diàleg entre les relacions de l’economia d’un país amb la seua indústria, posant en relleu passats i presents, per aquest motiu la projecció es faça en un díptic; SLHS Tamarugal simbolitza la capacitat de la indústria, i específicament de la mineria per a canviar les polítiques, la societat, l’economia i el paisatge d’un país.

La carretera de la costa prop de Iquique (hui Xile, abans el Perú) tanca el vídeo amb les imatges del lloc on els minerals eren antigament portats i embarcats a Europa. Els àudios i imatges mesclen dos continents, quatre països, vinculats per història, hegemonia i poder. En les seues picades d’ullet al passat l’artista és conscient de com el mateix s’estira fins al present, i les problemàtiques de llavors expliquen l’actualitat contemporània extractiva.

L’audiovisual SLHS Tamarugal, es complementa i mostra el treball de recerca realitzat per l’artista en la publicació Arxiu Tamarugal (documents, salaris, premsa, llibres de química i altres materials relatius a la mineria). La publicació és un diàleg on el comissari Rodolfo Andaur, qui recrea problemàtiques de la zona és contestat per Rosell Meseguer amb documents propis i apropiats.

 

Autoria:

Rosell Meseguer Mayoral (Orihuela, Alacant, 1976) és artista visual i Doctora en Belles arts.

Després de ser finalista en Descobriments PHOTOEspaña 2004, va ser seleccionada per a formar part de la mostra Mediterranean Between Reality and Utopia, en The Photographers´ Gallery, Londres, amb el seu projecte: Bateria de Cendres. Metodologia de la defensa, posteriorment exposat en espais com Les Cigarreras, Alacant; Arts Santa Mònica, Barcelona; Kulturhuset, Stockholm; Museu Nacional de fotografia, Copenhaguen o el Museu Leopoldo Rother a Bogotà.

Fascinada per la Guerra Freda i la Propaganda, va desenvolupar el seu projecte: OVNI Arxive (Col·lecció Art Contemporani de la Generalitat Valenciana), un arxiu atípic, format per diverses instal·lacions i sèries pictòriques, de dibuix i fotogràfiques, exposat en Escorxador Madrid en 2010-2011 i des d’aqueixa data fins a 2016 en Museu de Belles Arts de Castelló, Galerie im Taxispalais, Innsbruck, Museu Carrillo Gil, Ciutat de Mèxic, el Art Center South Florida, Miami, entre altres espais.

Mentrestant ha presentat la seua obra en espais com el M.N.C.A.R.S. Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Manifesta 8, 2010-2011, Plat()form 2013, Fotomuseum Winthertur, Zurich. La seua obra està present en col·leccions públiques com la de l’IVAM, València; C.A.2M. Centre d’Art Dos de Maig Madrid; Fundació AENA; Reial Acadèmia d’Espanya a Roma; UNICAJA així com en col·leccions privades als Estats Units (Board Whitney Museum, Nova York), Llatinoamèrica (MAC Museu d’Art Contemporani de Santiago de Xile) i Espanya (Segurs DKV).

Entre els seus projectes més recents es troben: “La dissuasió. La marea i el límit” en la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.