ARTISTES
SIMONE SIMONS I PETER BOSCH
Acuática, versión 3
Projecte seleccionat en la convocatòria “Cultura Online #CMCVaCasa” del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Etiquetes: Màquines musicals. Capturar i mesclar so de bambolles des de recipients plens d’aigua. Art sonor. Composició algorítmica.
Xarxes socials:
Instagram: @peter_bosch_simons
Veure l’eix ‘Experimentació musical. Paisatges sonors‘
Acuática es va estrenar el 29 d’octubre 2019 en CentroCentro, Madrid, en la sèrie VANG, temporada 2019-20. Es tracta de capturar i mesclar el so de bombolles d’aire en recipients plens d’aigua. A Madrid es va aprofitar la presència d’un excel·lent equip de megafonia, i es van mesclar els sons manualment i amplificar de manera quadrifònica. Després del concert, el públic podia pujar a l’escenari i escoltar els sons de prop. El febrer 2020 es desenvolupa una segona versió que funciona de manera autònoma, amb només sis fonts de so, la meitat de la versió a Madrid. En aquesta versió, la mescla de l’aire i els sons la controla un miniordinador. Acabem d’ampliar la versió autònoma a dotze fonts de so, un projecte l’estrena del qual estava previst en el festival de música contemporània ENSEMS, que no s’ha posposat. Per això estrenem l’obra en línia en forma de vídeo, dins de “CULTURA ONLINE #CMCVaCasa”
En la versió u, Madrid, la gran quantitat de fonts de so i una pressió d’aire relativament baixa van donar com a resultat no només una varietat de sons aquàtics, sinó també una gruixuda capa de drons que quasi sonen com música electrònica.
La configuració compacta de la versió dos produeix un so més fràgil i extremadament ric en detalls. És una instal·lació sonora meditativa de duració indeterminada; el nivell de so és relativament baix, la qual cosa fa que el so amplificat es mescle perfectament amb el so que ix directament de les garrafes.
Acuática, versió tres combina les qualitats de les dues versions anteriors. Manté la fragilitat de versió 2, però guanya en complexitat i dinàmica per la quantitat de fonts, el doble que la versió anterior.
Recomanem escoltar-ho amb auriculars.
AUTORIA
Simone Simons va estudiar Audiovisuals en l’Acadèmia d’Art Gerrit Rietveld d’Amsterdam (1980-1985). Peter Bosch va estudiar Psicologia a Leiden i Amsterdam (1976-1983) i després Sonologia en el Reial Conservatori de la Haia (1986-1987).
Des del principi de la seua col·laboració a Amsterdam, el 1985, han abastat activitats com performances, concerts i produccions teatrals. A partir de 1990, no obstant això, han centrat la seua atenció en la construcció de “màquines musicals”. Totes aquestes són dinàmiques: so i moviment estan en desenvolupament constant. El Krachtgever és la més coneguda pel Golden Nica que va rebre en el Prix Ars Electronica, Linz, el 1998. Altres projectes són Cantan un huevo (Metrònom, Barcelona, 2001), o Aguas vivas, que va rebre un esment en VIDA 6.0, Madrid, 2003, i mostrada en “Del mono azul al cuello blanco”, Llotja del Peix, Alacant, 2003, i “White noise”, ACMI, Melbourne, 2005. El 2009 estrenem Bang spring time a Forja, València, obra que vam mostrar el 2011 en la Biennale Transitio, Mèxic DF. El 2012 es va estrenar Mirlitones a DordtYart, Dordrecht, Països Baixos. Després es va mostrar al Totally Huge New Music Festival, Perth, 2013, en NAISA, Toronto, 2015, i en “Arte sonoro en España, 1961-2016”, Museu Fundació Juan March, Palma, 2016. Último esfuerzo industrial II–IV es va estrenar en el MEM Festival, Bilbao, 2014. Es va presentar com a concert en CentroCentro, Madrid, 2015, i el 2016 al Centre de Carme, València (amb Katherine Liberovskaya, CA) i com a instal·lació en Galería Punto, València, 2015. Último esfuerzo rural III es va estrenar en la fira d’art JustMAD, Madrid, 2017, en el marc dels Premis EX, i després es va mostrar en el Museu Patio Herreriano, Valladolid. El 2019 van estrenar Último intento minero en “Callejón del Ruido”, Guanajuato, Mèxic, Arrhythmia al Kunstmuseum Moritzburg, Halle, Alemanya (amb Sergey Kostyrko, RU) i Spring tide en “Wadden Tide”, Blåvands Huk, Dinamarca.