Imposible en mi tiempo  és un projecte basat en una animació feta en 3D inclòs en el marc de la investigació que l’artista està fent sobre la relació entre el videojoc i l’art.

Entenc el videojoc com una estratègia orientada a desenvolupar nous processos projectuals i conceptuals des dels quals abordar la transversalitat en el meu treball des de diferents mitjans com l’escultura, la instal·lació o el vídeo.

Aquesta animació explora el futur d’Imposible —escultura/avatar— el temps de la qual es reflecteix en el poema “El meu temps” d’Adolfo Barberá, en què reflexione sobre l’analogia del meu temps i el meu llenguatge.

El futur d’Imposible es desenvolupa en “Tespejame que tespejo”, un espai en què la frontera de la identitat és difusa. El jo que és un altre, o que no sap si és un altre, participa en un joc d’espills amb aquelles obres de la meua trajectòria en les quals he treballat sobre el reflex.

Sinopsi: Imposible, el protagonista de l’animació es desplega en tres escultures que conformen la meua obra sobre el cicle de l’aigua; connectant amb el simbolisme de l’aigua i el mite de Narcís es provoca un transvasament de la imatge reflectida en el qual es mira, i vicerversa.

En observar a través d’un dels ulls de pany de la instal·lació en què es desenvolupa l’acció, Imposible es desfà en els Los otros que deambulen en el laberint de Destejer el arco iris, obra en què vaig plantejar la idea de reflex i mirada, el concepte de creació en els dos sentits: tornar a l’origen i donar origen.

El vídeo conclou amb el desdoblament del protagonista en Fantasma real i el seu reflex en Galloina, l’encarnació del temps en el món virtual.

El temps camina en l’espill.

 

Autoria:

Teresa Tomás inicia el desenvolupament del seu treball cinematogràfic amb La casa por el tejado (My Name’s Lolita Art. Madrid, 2005). Les seues escultures digitals estan construïdes mitjançant malles geomètriques aplicant tècniques d’assemblatge i collage dins de la tradició de l’objecte trobat duchampià. L’ús de la realitat virtual li atorga un control absolut de la simulació física de la matèria que manipula amb finalitats poètiques. Compagina la seua participació en exposicions internacionals vinculades a la pintura postconceptual amb la seua assistència a festivals de vídeo nacionals i internacionals.

Recentment, les seues últimes animacions s’han projectat en diferents exposicions organitzades pel Ministeri d’Educació i Cultura. Entre els anys 2017 i 2018 participa en “Arquitecturas pintadas” (2017-2019) celebrada en l’Institut Cervantes de Bucarest, Institut Cervantes de Praga, la Xanadu Gallery de Varsòvia, Meinblau Projektraum de Berlín i Fundação Eugénio d’Almeida a Portugal. I el 2016 forma part de la mostra “Emakimono”, celebrada al Today Art Museum. TAM. Art Museum. Pequín. TOTAL Museum, Seül i l’ambaixada espanyola de Tòquio.

Els seus treballs de videoart s’han projectat en galeries i festivals internacionals com Artfarm de Verona, CeC de l’Índia, Vídeo Art Festival Miden de Grècia, Keeping Afloat de Londres, Unfolding Sequences de Mont-real, International Artists Screening de Manchester, Tu Berlín por mi Valencia a Berlín, Overlapping Memories a Pittsburg. I en el circuit nacional: Espacios Activados en CAMA d’Almeria, Digital Art Awards en el MEIAC de Badajoz, MADATAC a Madrid, Espacio Enter en TEA De Tenerife, Festival Miradas de Mujer a La Casa Encendida de Madrid, entre altres.