Resum del projecte

Animales Mecánicos fusiona la serigrafia amb la realitat augmentada, creant una experiència immersiva i multidimensional per a l’espectador. La tecnologia s’ha convertit en una eina essencial per a l’art en l’era digital, impactant en totes les àrees, incloent la impressió i l’estampació. La realitat augmentada es converteix en una tècnica artística en si mateixa, oferint una nova dimensió a la serigrafia i obrint noves possibilitats per a la creació artística.

Els animals mecànics de l’obra presenten una sèrie d’engranatges, connexions, motors, canonades, antenes i micròfons, que evoquen el món de la maquinària i la tecnologia. Però a través de l’ús de la realitat augmentada es revela una dimensió virtual oculta de l’obra, permetent que els animals prenguen vida amb animació 3D i so.

L’obra d’art es veu com un vector de relacions, i l’espectador com un agent actiu en la construcció de significat. En Animales Mecánicos, la serigrafia i la realitat augmentada es complementen i es fusionen per a crear una obra d’art única i multidimensional que convida l’espectador a interactuar i explorar diferents nivells de significat i experiència.

La realitat augmentada presenta noves oportunitats per a la producció d’experiències sensorials i perceptius complexes. En aquest cas, la tecnologia s’utilitza per a donar vida a l’obra, creant una nova dimensió per a la serigrafia. L’art té la capacitat de connectar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta d’una manera nova i significativa, i Animales Mecànicos és un exemple de com la fusió de tècniques tradicionals i noves tecnologies pot crear una obra d’art única i emocionant.

Autoria

Resum del projecte

L’any 2020, en ple confinament, les parets de l’estudi es van convertir en el límit entre el món d’Olga i el món exterior. Només una finestra connectava tots dos: internet.

Entre els plàstics dels últims projectes, temporalment paralitzats, ‘Illa Flotant’ o ‘Jardí Autòmat’, un altre nou projecte va sorgir al seu cap.

un UNIVERS en l’ESTUDI / reflexos de l’exterior

Una obra de videoart especialment dissenyada per al moment és hui revisada i reeditada. El primer episodi d’una sèrie creada des de l’estudi en una autoedició salvatge.

A manera de teatre de marionetes i ombres xinesques, la iconografia particular crea un univers d’extravagants personatges que prenen vida i ens conten històries possibles. Una obra de caràcter experimental que combina el teatre d’ombres xinesques, Stop-Motion i realitat augmentada.

Reutilitzant els plàstics de bossa, s’han creat xicotetes marionetes articulades que envaeixen l’estudi, habiten tots els seus racons i el converteixen en una ciutat plena de vides amagades però enlluernadores.

El compromís social i mediambiental, la crònica absurda i la denúncia marcaran tant la construcció dels personatges (només amb material reciclatge), com els guions i diàlegs. I amb un especial homenatge als objectes de la vida quotidiana, a les coses d’Esther Ferrer.

Autoria

Resum del projecte

‘Habitar el camino’ és un projecte de nova creació i de caràcter col·lectiu de Carlos Sebastiá al costat de l’artista visual Sandra Val, la comissària Teresa Calbo i el creatiu en disseny gràfic Agustín Martínez. El plantejament compta amb una extensió virtual dins del context ‘metavers’ i una proposta original en format físic instal·latiu i expositiu.

La idea sorgeix de la relació que la societat té amb la temporalitat i com determina el tipus de paisatge que aquesta construeix. Cada cultura és abans de res una determinada experiència del temps i no és possible una nova cultura sense una modificació d’aqueixa experiència. Es pretén crear una fàbrica de signes que posseïsca múltiples maneres de ser llegits, reestructurats i manipulats. En aquest marc d’hipertextualitat, interactivitat i connectivitat es possibilita la interacció col·laborativa compresa com un procés de participació en comunitats de coneixement, del qual emergeix determinada construcció social que s’emporta a l’acció i es comparteix en un mateix lloc d’experiència; el món virtual o metavers. Un univers post-realitat, un entorn multiusuari perpetu i persistent que fusiona la realitat física amb la virtualitat digital.

‘Habitar el camino’ es durà a terme com un espai de paisatge arquitectònic, impossible en el món real, (a partir dels environments preexistents dels artistes esmentats), amb un estil formal pròxim a l’abstracció geomètrica i l’avantguardisme minimalista.

Autoria

Carlos Sebastiá és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. També va estudiar en CAFA (Pequín) i finalment va fer el seu Màster en la UAL de Londres.

En els últims deu anys ha desenvolupat la seua carrera artística entre Espanya i l’estranger, exposant i participant en diferents fires d’art, festivals, galeries i residències nacionals i internacionals. Recentment ha sigut finalista en el Premi Senyera, en la II i III edició de la Biennal Mª Isabel Comenge, finalista en les dues últimes edicions de la Casa Velázquez. Ha participat en residències com Gloguair a Berlín, Istanbul Artist Residency o Fresh Winds a Islàndia i exposat o programat exposicions en galeries com Shiras a València, Llamazares a Gijón, See+ a Pequín, Sunning Art Museum a Xangai, Qingdao Art Museum o fires com a Estampa i Slick Attitude a París.

Sandra Val és graduada en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid, on també va cursar un Màster d’Investigació en Art i Creació. Ha obtingut beques i residències entre les quals s’inclouen la beca de producció artística, iniciativa de cooperació cultural internacional amb la participació de CCECR, Plataforma Caníbal, Building Bridges Art Exchange, Red de Centros Arthouse Spain i MAV 2020; la beca de producció artística per la Bienal de Mujeres en las Artes Visuales 2022 i residència Co-net Art 2022. Durant 2021 i 2022 participa en la Bienal Internacional de Cerámica de Corea i en la Bienal Internacional de Cerámica de Manises de València. En 2023 inaugura la seua última exposició individual en la galeria Ginsberg de Madrid.

La seua obra ha estat exposada en el Museo Barjola de Gijón, en el Museo C.A.V. La Neomudéjar de Madrid, en el Museo Provincial de Teruel, en el Gyeonggi Museum of Contemporary Ceramic Art de Corea i en diferents institucions d’Espanya, Portugal, Costa Rica, Veneçuela i els Estats Units. Es troba en col·leccions com el Gyeonggi Museum of Contemporary Ceramic Art, la Fundació Venancio Blanco o la Fundació Fernando Villalón, entre altres.

Resum del projecte

En un possible futur o la raça humana depén de les noves formes de colonització planetària, el concepte de memòria no abastarà únicament l’individu, sinó l’amalgama tecnològica capaç d’unir la col·lectivitat de la humanitat. El naixement dels humans en un entorn inhòspit depén completament de la mediació tecnològica, l’ésser humà jugarà un paper important no solament en la procreació, sinó en la proliferació dels avenços socials i tecnològics. Això permetrà generar una memòria global, on records i anècdotes dels seus habitants podran ser consultades per qualsevol individu, millorant així els avenços i problemes socials. Un tipus de memòria que combinarà el virtual amb el físic, permetent que la vida d’aquestes colònies pugui generar-se sense la necessitat del moviment físic dels individus, sinó més aviat tot el contrari, la part física de l’ésser humà passarà a ser únicament una càpsula on emmagatzemar les experiències i vivències generades dins del virtual.

En l’àmbit estètic, es presenta com una peça audiovisual que utilitza tècniques d’animació i efectes especials per crear un entorn futurista i una atmosfera única. La narrativa visual és complexa i envolupant, capaç de transmetre la idea central de l’obra.

Autoria

Alena Mesarosova, artista enfocada en la creació d’instal·lacions interactives que involucren l’ús de Realitat Augmentada (RA), Realitat Virtual (RV), modelatge 3D i animació. En les seues produccions artístiques utilitza Game-Engines com a eina artística essencial i creativa. Alena és cofundadora del grup d’art Manusamo&Bzika, professora associada del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles (UPV), editora associada de la revista “International Journal of Art, Culture and Design Technologies” i autora de diverses publicacions científiques i instal·lacions d’art interactiu. Té el títol de màster oficial – Ing. Arch. per la Facultat d’Arts de la Universitat Tècnica de Košice, Eslovàquia i PhD.- Doctorat en Art, producció i investigació per la Universitat Politècnica de València. Alena i el grup Manusamo & Bzika ha produït treballs creatius de RA, videoart i instal·lacions interactives per a nombrosos festivals i projectes a Eslovàquia, Itàlia, Espanya, Portugal, Àustria, Regne Unit, Mèxic, EUA, Índia… Alena i el grup també col·labora amb NOVARS Research Center de la Universitat de Manchester, Regne Unit, en la creació d’obres visuals i de composició musical interactiva utilitzant Game-Engines i intel·ligència artificial.

Resum del projecte

A través del prisma de la intel·ligència artificial es materialitzen diferents paisatges i es pretén ficcionar l’aparició d’elements com a espècies vegetals, geològiques, etc. que deriven de conceptes que giren entorn del futur del territori, el paisatge i els materials que el construeixen. Se subverteix el mateix procés de creació visual: la imatge passa de significar una cosa prèviament existent en el pla físic, a construir significat mitjançant la producció d’una cosa tangible arran del seu sorgiment des del món digital. Convida a l’espectador a observar i connectar amb aquesta naturalesa que ens ofereix aquesta nova materialitat contemporània sorgida de la intersecció en les nostres vides del món físic i el món digital.

Autoria

Lola Zoido (Badajoz, 1994) és una artista que explora la manera en què construïm la nostra realitat mitjançant processos digitals. Graduada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i actualment basada en Madrid, la pràctica de Zoido se centra tant en el resultat virtual com en el material de la producció d’imatges. La seua producció combina una mirada des de l’analític i el poètic sobre les relacions que sorgeixen en la intersecció entre el digital i el físic. Zoido ha participat en exposicions tant a nivell internacional com nacional i ha obtingut diferents beques i residències; entre elles, destaquen les residències en el Centre de Creació Contemporània d’Andalusia, Còrdova (2019) i en la Tabaquera, Madrid (2017). També ha exposat recentment en la AR Biennale, Dusseldorf (2021); Contemporary & Digital Art Fair (Paris) (2021); Tocar la terra, Centre de Creació Contemporània d’Andalusia, Còrdova (2020) o Face Up, TATE Exchange, Londres (2019).

Resum del projecte

Cuerpos ingrávidos és una producció artística que parteix de la inquietud per investigar quines són les propietats expressives pròpies de les eines escultòriques digitals. Aquesta concepció pren el testimoni de l’abstracció biomòrfica del segle XX on es considerava que l’obra era producte del diàleg entre la sensibilitat de l’escultor i les propietats o significacions intrínseques de cada material.

En aquest cas, el mitjà que s’ha triat per exercir aquesta escolta activa són els entorns de modelatge en realitat virtual. Un espai cibernètic on tota la matèria és dúctil i les lleis de la física es manifesten en aparent estat de suspensió.

A la pàgina web que acull aquest projecte es pot navegar pels contorns i racons d’aquestes escultures mitjançant visualitzadors web de 360 ​​graus o veure-les en realitat augmentada a través de l’aplicació mòbil.

Autoria

Manel Bafaluy és artista i investigador (Barcelona, ​​1997) format a l’Escola Massana i graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on realitza també el Màster de Producció Artística. Durant la seva trajectòria ha participat en estades i projectes internacionals relacionats amb el medi ambient com el projecte d’escultures de neu Comenius NSEAC a Harstad, Noruega o el projecte de land art Erasmus+ a la Selva Negra de Karlshure, Alemanya. El 2021 especialitza els seus estudis cursant un postgrau de fabricació digital a l’IFAB de València (UPV) i s’uneix a l’equip R+D+i ‘El Bosc’ al departament d’escultura de la UPV per desenvolupar-ne una experiència immersiva de realitat virtual.

L’obra de Manel compren l’escultura contemporània, l’art digital i el muralisme. La seva investigació artística intenta evidenciar allò que excedeix les categories estanques utilitzant la poètica de la forma com un mitjà per construir entre els marges del que és tangible i el que és intangible, el que és orgànic i allò que es artificial. A través de la corporització d’un marc de pensament postnatural, el seu treball tendeix ponts i fa dialogar les reminiscències biomòrfiques que neixen de processos de creixement espontani amb les estètiques digitals pròpies de les eines de modelatge digital, intel·ligència artificial i impressió 3D.

Resum del projecte

El rellotge d’arena marca la geometria amb la qual Teresa Tomás ha modulat el disseny dels jocs de café al llarg de la seua trajectòria. La imatge de l’avantpassat estarà eternament associada a la funció de la cafetera. Els principis funcionals i estètics que estableixen l’acció d’un objecte sobre un altre semblen harmonitzar amb claus de naturalesa simbòlica i màgica. El ‘pitxer del monarca’ serveix als seus peons de la mateixa manera que el ‘Geni’ concedeix un desig a la tassa renovant la seua personalitat en servir-li café.

En ‘Joc d’ocells’ és més significativa aquesta metamorfosi, ja que el ‘Besavi’, el ‘mussol-cafeter’a, en servir café a la resta dels ocells els transformarà en éssers animats amb cap de tassa en la pintura. ‘Pió i Musici’, dos d’aquests personatges, seran els qui acompanyen a ‘Ningú’, el protagonista de l’animació, en la seua peregrinació a la desapareguda galeria d’art Metro Cuadrado a la recerca de l’origen artístic de l’autora, materialitza en la sèrie ‘Tots som Lagarpos’. La imatge tribal conformada pels avatars i capgrossos en el ritual de l’escena final anuncia el jo que entra en joc. El café com a mesura del temps.

Autoria

Teresa Tomás allibera l’escultura de la seua peanya en la pintura iniciant el desenvolupament del seu treball cinematogràfic. Les seues escultures digitals estan construïdes mitjançant malles geomètriques aplicant tècniques d’assemblatge dins de la tradició de l’objecte trobat duchampià. L’ús de la realitat virtual li atorga un control absolut de la simulació física de la matèria, que manipulada amb finalitats poètics.

Recentment les seues últimes animacions s’han projectat en diferents exposicions organitzades per Ministeri d’Educació i Cultura, en l’Institut Cervantes de Bucarest i de Praga, Xanadu Gallery de Varsòvia i Meinblau Projecktraumde Berlin. En Today. TAM. Art Museum. Pequín, TOTAL Museum. Seül i l’Ambaixada espanyola de Tòquio. Els seus treballs de videoart s’han projectat en galeries i festivals internacionals com Artfarm de Verona, CeC de l’Índia, Vídeo Art Festival Mesuren de Grècia, Keeping afloat de Londres, Unfolding Sequences de Mont-real, International artists cribratge de Manchester, Overlapping memories en Pittsburg, entre altres.

Resum del projecte

La biòloga i teòrica evolutiva Lynn Margullis i filòsofs com Gilles Deleuze o Felix Guattari parlen de com cada organisme individual d’una espècie és en realitat un grup, un cúmul de microbis envoltat per una membrana que es veu i actua com un sol individu. Cada subjecte no seria sinó una multiplicitat infinita formada per entitats heterogènies, que es transformen o creuen contínuament entre si i amb altres multiplicitats. Aquesta definició enllaça també amb els conceptes budistes de no dualitat i d’interdependència de tots els éssers i fenòmens.

Cada interacció amb l’entorn i amb els altres ens canvia, ens enriqueix, ens connecta a nivells inimaginables. La sèrie fotogràfica Weareone és un treball de registre de les plaques de Petri produïdes com a part de l’obra Interser, una investigació realitzada amb la col·laboració del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant i el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UMH. Amb la seua ajuda es va cultivar la petjada microbiana de diferents grups de subjectes, recollida abans i després de tindre diferents interaccions per a fer visible la poètica de l’abast dels nostres contactes diaris.

Autoria

Ana Pastor (Alacant, 1972) artista multidisciplinari l’obra del qual aborda qüestions existencialistes des d’un punt de vista psicològic i biològic. Investiga el tema de l’autopercepció des de la intersecció d’art i microbiologia, de la qual li interessa la seua capacitat per a transcendir el visible.

La seua formació inclou Màster en Belles Arts, Chelsea College of Art, Londres (2016), Grau en Belles Arts amb Honors i Premi a l’excel·lència acadèmica en la UMH (2014), abans de la qual cosa es va especialitzar en Disseny i Tecnologia Tèxtil.

Becada per la Càtedra d’Art i Malalties de la Universitat de València, per ABBVIE, Inc., empresa biofarmacéutica i pel Fons Social Europeu, la seua obra ha sigut exposada a Alacant, Salamanca, Madrid, Amsterdam, Florida, (els EUA), Londres, Wigan, Clevedon (el Regne Unit), Rouen (França) i en la Biennal de Susak (Croàcia).

Ha impartit conferències en CasaPlanas Investigació Artística i Cultura Contemporània (2021), ‘l Congrés Internacional d’Art Sostenible’, Universitat Complutense de Madrid (2020), i en el cicle de conferències ‘Divulgar-te’, Sang i art, Universitat d’Alacant (2018) entre altres.

La seua obra es troba en col·leccions públiques i privades com la Col·lecció Municipal de l’Ajuntament d’Alacant, Ajuntament de Chiva, Diputació d’Alacant, Ajuntament de Bois-Guillaume (Rouen, França) i ABBVIE Inc., Empresa biofarmacéutica

Resum del projecte

El projecte ‘The digital Bio-Fusion Lab’ és una pàgina web que funciona com un mostrari artístic-científic experimental vinculat amb un diari digital en Instagram. Se centra principalment en la relació recíproca de les intervencions artificials en els recursos naturals i la seua adaptació, al seu torn natural, als entorns sintètics.

Aquesta plataforma digital ensenya els resultats de múltiples assajos artístics en els quals es fusionen fils sintètics i elements vegetals en models de matèria híbrida tèxtil utilitzant mètodes i metàfores científiques. A través de fotografies, imatges del microscopi electrònic de rastreig (MEB), animacions, vídeos i escanejos 3D s’estimula una relació vibrant entre el real i el virtual, el científic i l’artístic. En una fase contínua d’aquest projecte s’inclouran nous elements, creats mitjançant IA. D’aquesta manera es compondrà una xarxa especulativa d’aproximacions visuals a la idea de la biofusió, a través dels entrellaçaments de la visió artística amb les simulacions d’una intel·ligència artificial en l’espai digital.

Autoria

Alexandra Knie, artista alemanya (1984 Mechernich, Alemania) que resideix i treballa a València. És licenciada en Belles Arts per la Universitat Alanus d’Art i Societat de Bonn (Alemanya, 2003-2007), amb estudis complementaris entre altres en l’Academia de Belles Arts de Génova (Italia, 2006) i Disseny Textil, Arts i Humanitats de la Universitat de Paderborn (Alemanya, 2009).

Alexandra ha rebut beques i distincions internacionals, entre elles s’inclou ‘Neustart Kultur’ de l’Associació d’Artistes Alemanys de Berlin, (Alemanya, 2021), ‘FACBA 21’ de la Faculat de Belles Arts de Granada (2020), ‘Cultura Resident’ (2018) del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i ha guanyat el premi d’adquisició de la ATP (Associación Textil i Vestuari de Portugal) per la ‘Contextile’ – Bienal d’Art Textil Contemporàni de Guimarães (Portugal, 2016). Alexandra ha exposat a Espanya, Alemanya, Portugal, Paissos Baixos, Estats Units i Lituania; en el Kunstmuseum Ahlen (Alemanya, 2021); al Centro Cultural Caja Granada (España, 2021); al Centre del Carme, València (Espanya, 2020, 2018); al Museum August Macke Haus, Bonn (Alemanya, 2020), al Museum für Angewandte Kunst, Colonia (Alemanya, 2019) i al Centro Cultural Vila Flor, Guimarães (Portugal, 2018, 2016).

Resum del projecte

Tots hem observat alguna vegada el patró d’interferència que es genera quan fem una fotografia a una pantalla o quan dues malles se superposen. Aquest fenomen perceptiu, que es coneix com a patró de moiré, es forma quan dues reixes o quadrícules s’uneixen amb una certa rotació, o sent desplaçades una respecte de l’altra.

Des del camp de les arts, el moiré sol ser un artefacte que apareix per error i que es tendeix a evitar, però també s’ha utilitzat per artistes del corrent op-art.

El físic valencià Pablo Jarillo-Herrero va realitzar un descobriment treballant amb el grafé (un material amb patrons hexagonals). En col·locar dues capes superposades i girades amb l’angle màgic, s’alteren les propietats físiques del material. Aquest denominat angle màgic apareix en girar les capes 1.1 graus, i és el punt de partida de la nostra investigació artística centrada en l’anàlisi dels elements visuals i sonors que es poden derivar d’ell.

Aquesta obra s’ha pogut desenvolupar gràcies al programa de ‘Residències artístiques i culturals per a joves 2021’ de Joventut i a les ajudes a ‘Residències de creació artística’ d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València.

Autoria

Jorge Dabaliña i Roser Domingo són artistes multimèdia i investigadors, establits a València. Es troben realitzant la seua tesi doctoral en el grup d’investigació Laboratorio de Luz de la Universitat Politècnica de València i participant en el projecte ‘Argos. Performances Audiovisuales desarrolladas a partir del sonido y el espacio escénico’. Són graduats en Disseny i tecnologies creatives (UPV), així com en el Màster en Arts Visuals i Multimèdia (UPV).

Jorge centra la seua investigació en la tècnica de retroalimentació de vídeo. La seua curiositat li ha portat a formar-se en disciplines com la producció audiovisual, la programació creativa i la creació sonora. Roser enfoca la seua investigació cap al camp sonor. Compta amb el Títol Professional de Música en l’especialitat de Flauta travessera (CPM de Llíria), amb el Títol Superior de Música en l’especialitat de Sonologia (CSMV) i amb el Màster en Professor/a d’Educació Secundària en l’especialitat de Música (UV). Com a duo, han dut a terme performances i instal·lacions audiovisuals on, a través de la cerca de noves possibilitats experimentals de treball amb imatge i so, plantegen experiències immersives i úniques per als espectadors.