‘Expanding Life’ és una proposta d’expansió de vida artificial en l’espai bidimensional de la pantalla i una metàfora de la comunicació online.

El sistema (programari) estableix aleatòriament una sèrie de nodes “llavors”, amb una estructura rudimentària, en l’espai/pantalla de qualsevol dispositiu (tauleta, ordinador, telèfon intel·ligent). Representats per minúsculs punts, el seu gènere es distingeix perquè un és una línia de punts negres i l’altre, una línia de dos punts rojos. Els dos es van unint de manera aleatòria en una espècie de selecció natural que dona lloc a un primer sistema de creixement horitzontal. Prenent com a referència els nodes més pròxims, de manera nerviosa i atzarosa, provoca que es produïsca una nova descendència verticalment. Els neurobiòlegs Maturana i Varela suposen que, fins i tot per a Darwin, el concepte de la selecció natural era només una metàfora plena de sentit. Aquesta espècie de vida artificial va creixent i multiplicant-se. A poc a poc, alguns nodes al seu torn es van interconnectant, creant una xarxa i articulant-se un hipotètic espai de la comunicació a semblança de la comunicació i acció en Internet.

Per tant, es plantegen dues concepcions diferents que són presents de manera paral·lela: la d’un espai absolut i la de l’espai relatiu de la comunicació, i es defineixen, de manera molt bàsica, subespais relacionals. Finalment, el sistema es col·lapsa.

Processing (llibreria de base de J. Tarbell), Java-Script. Enginyer informàtic: Luís Morcillo. Per a maximitzar en web i evitar utilitzar programari de propietari, s’ha fet mitjançant HTML i CSS. IOS, Android, Mac Os, Windows.

 

Autoria:

Rubén Tortosa Cuesta comença a treballar des de 1988 amb tecnologies digitals desenvolupant una intensa activitat artística i investigadora. En la dècada dels anys noranta, va fer nombroses exposicions internacionals a Hannover, Colònia, Nuremberg (Alemanya), París (França), Inverness (Escòcia), Setúbal (Portugal), McMinnville, Raleigh (USA), Osaka (el Japó) i Oslo (Noruega).

Membre cofundador d’Artefactes, va desenvolupar obres electròniques i instal·lacions interactives durant de 2002 a 2007, i va participar en exposicions i certàmens internacionals d’art electrònic: ArtFutura, Barcelona; Ciberart, Bilbao; Fournos Centre Digital Culture, Atenes; Gran Canària Espai Digital, Las Palmas de GC; ESAD, Porto.

A partir de 2004, passa a formar part com a artista de la Galeria Set Espai D’Art, amb la qual fa nombroses exposicions individuals i col·lectives. Destaquem dels últims anys entre les individuals: Intersecciones_Luz (2007); El Corte del Tiempo (2011); Print of Print (2013), Print of Scan (2014); Geografías de la Luz (Screen_Ink) (2016); The Bird: the Journal of the Image (2019). Entre les col·lectives: Premis d’Art Digital LumenEx. Universitat d’Extremadura (2010); La Gran Máquina. Festival Creació Contemporània. Museu Trepat. Tàrrega (2015); Procesos: El Artista y la Máquina. Sala Larga. UCLM. Cuenca (2016); Harddiskmuseum. ARC. IFEMA. Madrid. (2017); El Arte de la Fotocopia 1970-1980 (quan la fotocòpia esdevé original). Galeria José de la Mano. Madrid (2018).

Ha escrit els llibres: Laboratorio de una mirada. Procesos de creación a través de tecnologías electrográficas. Editorial UPV (2004), i La Mirada No_Retiniana. Huellas electrónicas desde el registro horizontal y su visualización mediante la impresión, ed. Sendema (2014), i diferents articles en revistes d’investigació.

Doctor en Belles Arts, és professor i subdirector d’Investigació, Dept. de Dibuix, Facultat de Belles Arts, Universitat Politècnica de València.